Ara resulta que descobrim que hi hi havia pla previst per fer efectiva la república que es va proclamar. Ens diuen que no s’esperaven la reacció virulenta de l’Estat. Apareix a una revista un article que assegura que l’Estat tenia 300 efectius per detenir el President, Sant Vila dient que no va ordenar crear estructures d’estat perquè “no veia la jugada”, correus sortits suposadament de la bústia del secretari d’economia en els que assegura que no hi ha res preparat, en Rufián insinuant que s’hauria de tornar a fer president en Carles Puigdemont, després d’haver-li dit traïdor i el President dient ara des de Bèlgica que hi han alternatives a la independència.

I jo no puc evitar que se’m quedi cara d’idiota quan sento tot això. primer perquè constato que tot plegat va ser més improvisat que no pas previst. Violència? Més que la del passat 1 d’octubre? A quines represàlies ens hauriem enfrontat que no fossin ja prou greus? La gent estava disposada a deixar-hi la cara, com així va passar i líders polítics han acabat igualment a la presó. Que significa “violència extrema”? L’exèrcit? I? No hauria estat de rebut que es posés tot això sobre la taula i estalviar-nos el ridícul d’anar fent performances o de proclamar coses que no tenen cap efecte?

I ara doncs? quin és el següent pas? Perquè vist el punt en el que estem, a mi només em porta a pensar que les eleccions del 21 de desembre serviran per despertar una participació altíssima de gent partidària dels partits constitucionalistes, que no es podrà contrarestar amb la força d’una llista unitària que tingui com a missatge la implementació d’allò que es va proclamar. Comptat i debatut, em temo que en el millor dels casos, podria quedar tot bastant igual que estava, amb el parlament més dividit i amb majories que es conformaran per configurar un govern autonòmic.

Mira que era fàcil frenar a temps i estalviar-nos el ridícul