Ric en iode, calci i fòsfor, el calamar de potera, és un cefalòpode molt apreciat i de primera qualitat pescat a poca distància de la platja, a una profunditat d’entre 20 i 30 metres. Segurament si avui al vespre sortiu a fer un tomb pel passeig marítim o vora el mar, si mireu mar endins observareu unes llums. Són barquetes que surten a pescar, algunes professionals i d’altres aficionats, la pesca del calamar de potera, és una pesca ancestral molt vinculada amb les fases de la lluna, a més lluna, més claror i menys oportunitat de pescar calamars, per tant si el temps a la mar acompanya i teniu la sort de poder gaudir d’aquesta experiència marinera, des d’avui fins a lluna nova és quan més probabilitats de pesca tindreu.

L’època de pesca comença ara a mitjans de setembre i s’utilitza la tècnica de la potera. Una tècnica que requereix paciència i es realitza amb un instrument vertical amb una corona d’hams no mortals que es llença al fons del mar. Hi ha qui lliga la potera a una canya, a mi m’agrada sentir la picada del calamar amb la ma, així que el que faig és lligar la potera amb un fil de pescar i aquest el vaig balancejant amunt i avall fins que noto que pesa més del compte, i llavors sense parar recullo fil fins tenir el calamar apunt sobre la barca, amb compte que no m’ataqui amb la seva tinta! . Un cop  a la cuina les possibilitats culinàries del calamar de potera són moltes i variades. Des dels senzills calamars a la romana fins a plats de calamars farcits de marisc, carn, bolets o verdures. Inclús amb amanides, ceviches i sashimis…

A la peixateria que no us donin gat per llebre i només mirant els ulls i la pell del calamar ja li veureu diferència. Tenen una finor, textura i gust increïble. És dolç i delicat. El preu també és més costós, però us asseguro que si feu un arròs i només que hi poseu un d’aquests calamars, no us caldran ni gambes ni escamarlans ni res més…

Des d’ara fins a finals de novembre sempre que els barques puguin sortir a pescar, en tindrem frescos a La Calèndula.