La Gemma Rovira és traductora

Diumenge passat vaig anar a Palafrugell a veure la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. Per sortir una mica de la rutina (perquè què fácil és seguir amb les rutines de sempre, i quina ràbia fa, de vegades). Bé, i també perquè, el dia abans, dinant amb uns amics, la Carlota i el Ramón, vàrem estar parlant de cóm ha canviat la fotografia en els últims temps, de cóm és de fàcil manipular la imatge avui dia. Ens preguntàvem si, en el cas del fotoperiodisme, concretament, ha perdut credibilitat, ara que qualsevol, inclús amb pocs mitjans, pot retocar la realitat per fer-la més atractiva.

Bé, doncs em va agradar molt el que vaig veure. Tot i que vivim sotmesos a un bombardeig constant d’imatges, el fet de veure el treball de diferents autors en una exposició (“en directe”, per dir-ho així) aconsegueix fer-te reflexionar. T’has d’aturar, i llavors deixes que cada fotògraf t’expliqui el seu relat.

Si encara no heu anat a visitar-la, us ho recomano. A mi hi ha tres mostres que em van agradar especialment. Una és el reportatge d’Àngel Garcia sobre les primeres onades de refugiats sirians, titulada “El camí dels desposseïts”. Una altre és la de Tom Sharpe, de qui potser coneixeu els llibres. Ho sabíeu que havia estat fotògraf professional, abans d’escriptor? I que el van deportar de Sud-àfrica precisament per això, per la seva implicació a la lluita contra el règim de l’apartheid? Doncs si hi aneu, coneixereu el seu testimoni de la marginació de la població negra a la dècada dels 50. I per últim, si sou una mica sentimentals, no deixeu de acostar-vos al Teatre Municipal, on podreu veure cóm eren Calella de Palafrugell i els seus habitants, a començaments del segle XX.

Me’n deixo moltes, però us animo a fer una passejada pels diferents espais i descobrir-les.