Bruce Johnston, David Marks (al centre), Brian Wilson en una imatge de la revista Rolling Stone
http://www.gironanoticies.com/noticia/39662_davidmark-membreoriginaldel-hi-toric-thebeachboy-actuaaplatjadaro-4.htm

Quarta edició del festival musical d’estiu FestiSurf Costa Brava (www.festisurfcostabrava.com), el proper dissabte 17 de setembre, gratuït i a l’aire lliure, a l’extrem sud de la Platja Gran (Riuet) de Platja d’Aro (20-02 h), amb quatre concerts gratuïts i consecutius de formacions capdavanteres d’àmbit nacional i internacional de surf-rock, un estil musical de caràcter bàsicament instrumental, nascut a Califòrnia a la dècada dels 60. Hi actuen els valencians Los Blue Marinos (21 h), Surflamingo -des de Guadalajara- (22 h), els madrilenys-gallecs The Limboos (23 h) i el membre original de The Beach Boys, David Marks (0.30 h) acompanyat dels valencians A-Phonics i el guitarrista de Los Coronas, Fernando Pardo. Com a complement es pot gaudir des de l’obertura de portes (20 h) i fins a la cloenda (02 h) d’estands de roba, música i marxandatge, servei de bar, food trucks, aparcament gratuït i lavabos públics.

Organitza l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, a partir de la llavor i el treball inicial de l’entitat local Associació Arocinema promotora de l’esdeveniment en les tres primeres edicions. Les quatre formacions que actuen al FesfiSurf Costa Brava d’enguany prenen el relleu a deu bandes: Els A-Phonics, 13th Magic Skull, Los Mambo Jambo, i The Dragtones (edició 2015); Redneck Surfers, The Barbwires, Mossèn Bramit Morera i Els Morts, i Messer Chups (edició 2014); Los Coronas, Lost Acapulco, Los Tiki Phantoms, i 13th Magic Skull (edició 2013).

El festival forma part i clou Estereofònics 2016 (www.estereofonics.com), la marca que aplega tots els concerts i espectacles musicals que es desenvolupen a l’estiu a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, enguany 70 concerts -majoritàriament gratuïts- en quatre mesos (del 14 de maig al 17 de setembre) amb múltiples gèneres, del jazz a la clàssica, tot passant per les havaneres o el rock’n’roll: Concerts Inaugurals, Festival de S’Agaró, Xalaro-Mostra d’Espectacles Familiars, Nits de Jazz a Platja d’Aro, Cicle de Sardanes i Havaneres, Desemboca Rock’n’Roll Festival, Festival de Guitarra de Girona-Costa Brava, Festa Major de Platja d’Aro, Festa Major de Castell d’Aro, Concert de la Diada Nacional i FestiSurf Costa Brava.

David Marks & A-Phonics · Un autèntic Beach Boy a la Platja de RiuetMembre original de The Beach Boys com a guitarrista en els primers quatre àlbums grup, David Marks (conegut a voltes com el The Beach Boy perdut -com passa amb Stuart Sutcliffle a The Beatles o amb Brian Jones a The Rolling Stones-) ofereix en aquesta ocasió un concert basat en la seva etapa dedicada al surf-hot rod-garage, recolzat per banda valenciana Els A-Phonics i el guitarrista de Los Coronas, Fernando Pardo.

David Lee Marks va créixer a l’altra banda del carrer de la família Wilson i va passar els seus anys de formació cantant i tocant amb Brian, Dennis i Carl Wilson. El seu coneixement a les sis cordes va captar l’atenció de Brian Wilson, que estava donant forma a un grup d’harmonies vocals. Les guitarres de Carl i David van aportar el punt just de rock’n’roll a la banda i serien clau per donar forma al so iniciàtic dels The Beach Boys, on va incorporar-s’hi al febrer de 1962 -amb només 13 anys- just abans de signar per Capitol Records. Les desavinences amb Murry Wilson (pare dels seus companys de grup i mànager de la banda) el van portar a deixar The Beach Boys l’octubre de 1963, però durant un any i mig va participar en més de 100 concerts, i va gravar quatre àlbums deixant la seva empremta en clàssics eterns com Surfin’ Safari, 409, Surfin’ USA, Shut Down, Surfer Girl, Little Deuce Coupe, In My Room o Be True to Your School.

Tot seguit va formar David Marks & The Marksmen, un combo de hot rod garatge, actiu fins l’any 1965 i que va deixar petits clàssics com Kustom kar show o The Sherif of Noddingham. Després de la dissolució del grup va passar per l’estil garatge de Band Without A Name, la psicodèlia de The Moon i Colours, i va acompanyar a Delaney & Bonnie o a un joveníssim Warren Zebon. Pels voltants de 1969, amb només 21 anys, ja havia passat per cinc grans discogràfiques, havia deixat un munt de projectes enrere i estava totalment desil·lusionat amb l’escena musical de Los Angeles. Es va mudar a Boston, va estudiar jazz i guitarra clàssica al conservatori de Nova Anglaterra i va treballar com a músic de sessió per a noms com Buzz Clifford, Jim Keltner o Leon Russell.

L’any 1997 es va reincorporar a The Beach Boys com a guitarrista quan Carl Wilson lluitava contra el càncer, però després de 300 concerts deixa novament el grup a causa de l’hepatitis C (des de llavors s’ha convertit en un portaveu oficial en múltiples campanyes de prevenció i conscienciació per la lluita contra la malaltia tant als Estats Units com al Regne Unit). El nou retrobament amb els seus companys va ser el 2012 tot participant en la gira mundial que commemorava el 50 anys del grup i en la gravació del disc That’s Why God Made The Radio. Simultàniament, també en solitari ha gravat diversos treballs.

Los Blue Marinos · Surf’n’roll de ràpides maniobres (21 h)Però més enllà del concert de David Marks & A-Phonics, que clou la vetllada, la nit comença amb l’actuació dels valencians Los Blue Marinos. Els seu estil neix de la tradició del surf instrumental dels anys 50 i primers dels 60, però que perpetuen ara mitjançant noves idees amb el millor surf’n’roll del segle XXI.

Destaquen pel seu domini del tempo de la secció rítmica. Ofereixen una base instrumental molt creativa, fruit de molts anys l’experiència musical a l’entorn del rock’n’roll en múltiples projectes. En conseqüència, el seu primer disc transcendeix el clàssic treball de debut, i el quartet engrandeix el món de les guitarres sensuals, els tambors contundents però manejats amb soltesa, mostrant així l’elegància pròpia del gènere, però també la força necessària que distingeix una bona banda de surf instrumental.

Surflamingo · Una de les joves promeses del surf internacional (22 h)Surflamingo (22 h) també és una banda de surf instrumental, amb origen a Guadalajara, que ofereix un so propi que innova dins d’un gènere que té un estil molt estandarditzat i marcat, però sense arribar ni a l’experimentació ni a allunyar-se de les arrels sonores i reverberants del surf.

El seu contundent directe, vibrant i enèrgic s’ha passejat per festivals de Surf-o-Rama de València (2014) o Surfer Joe de Livorno (2015). Són l’únic grup de l’estat espanyol del recopilatori Monsters of Surf que reuneix el millor de la nova onada del panorama de la música surf internacional. I com a colofó a tots aquests èxits, North Sea Surf Ràdio va escollir el tema Door to hyperspace com un dels deu millors de la història del surf peninsular. Un conjunt de mèrits que la converteixen en una de les bandes joves del surf més prometedores i amb més projecció internacional de futur.

The Limboos · Una de les bandes més sòlides i ballables del panorama actual (23 h)Tot i una trajectòria relativament breu, de tres anys, la formació ha generat un gran impacte en el panorama musical actual de la península, i amb 150 concerts i dues gires per Europa, s’han consolidat com una de les bandes més sòlides i ballables. En el seu primer treball Space Mambo (Penniman Records, 2014), presentaven una contagiosa col·lecció de cançons pròpies actualitzant el millor del rhythm’n’blues, amanit amb ritmes i influències llatines, que la crítica ha catalogat com una de les propostes més fresques i originals que es poden veure sobre un escenari.

A finals de 2015 canvien lleugerament la seva formació, esdevenint quintet format per: Daniela Kennedy (bateria), Roi Fontoira (guitarra i veu), Sergio Alarcón (percussió, guitarra, teclat), Dani Niño (saxo baríton) i Santiago Sacristán (contrabaix). El nou equip grava llavors a l’estudi analògic Big Cheff de Madrid, sota la batuta del productor novaiorquès Mike Mariconda, un single de doble cara, que esdevé l’avançament del seu segon disc (que publicarà Penniman Records la primavera de 2017), i que ofereix les dues vessant característiques del so del grup: I need your lovin és un frenètic i ballable rhythm’n’blues; i I’m a fool (just to love you) proposa un mig temps a frontera del soul i al so blue beat.