En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium

 

Fa uns anys, el 2004, quan encara era possible fer de periodista a El Punt, dirigia els Serveis Territorials de Cultura l’exalcalde de Banyoles, Joan Solana, un home d’una integritat a prova de bomba que va durar quatre mesos al càrrec perquè feia nosa a la consellera dermatòloga socialista Caterina Mieras, i a qui va substituir Josep Quintanas. En aquella època jo m’ocupava d’informar del que dictaminava la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona.

Aleshores la comissió, presidida per Solana per delegació, va fer aturar les obres de construcció de quatre habitatges en un solar a la plaça del castell de Peratallada, a tocar de la muralla, gràcies a pressions veïnals. Les obres tenien la llicència municipal concedida i l’avantprojecte ja havia passat per la comissió, aconseguint els permisos preceptius, tot i no comptar amb un informe arqueològic, també preceptiu. Solana va enviar a Peratallada els tècnics dels serveis territorials per comprovar si el projecte s’ajustava a l’avantprojecte presentat, per elaborar un informe arquitectònic i un altre d’arqueològic. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei del Patrimoni del 93, una actuació com aquella, en un nucli històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, era impensable. SOS Empordanet hi va tenir força a veure en tot plegat, com també en d’altres assumptes també relacionats amb el patrimoni, aconseguint victòries sonades, com la dels Clots de Sant Julià, pedrera lítica que han aconseguit preservar.

Finalment les prospeccions arqueològiques van treure a la llum l’existència, en aquell solar, de restes de parets, de paraments d’una torre, d’un pou, d’un dipòsit i una estructura de combustió, que sembla que pertanyien a un habitatge baixmedieval dels segles XV o XVI. Atorgar la llicència d’obres va ser una errada administrativa, com va reconèixer Solana, la responsabilitat era de la Comissió de Patrimoni i el director dels serveis territorials va voler demostrar que es podia rectificar i no perpetuar l’errada. Finalment, la importància de les restes arqueològiques localitzades van provocar l’aturament definitiu de les obres i una declaració lesiva d’interessos públics, que traduït és: nosaltres ens hem equivocat i el propietari del solar, promotor de les obres no podrà construir, però pot reclamar una indemnització o anar la contenciós administratiu.

Connectant-ho amb l’actualitat, un mal precedent pel xaletarro del Golfet. La pregunta, aleshores, és: què fem amb les restes? Les museïtzem per fer-les visitables? Les documentem i les tornem a tapar? Doncs de moment, allà han quedat, oblidades. Ningú no se’n preocupa. A la Plaça del Castell de Peratallada, en ple nucli històric hi ha un solar en què només hi creixen esbarzers, amb restes arqueològiques que no són visitables. Un espai mort, que no aprofita a ningú. I això trobo que tampoc té massa sentit, com tampoc no ho té que els serveis territorials no disposin de mecanismes per decidir què es fa en aquests casos i per controlar que les resolucions de la comissió es segueixen fil per randa.