Durant el segle XIX, la quarta part de la població -500 homes joves i aventurers- se n’havia anat a ‘fer les Amèriques’, especialment a Cuba. Al cap d’uns anys, alguns retornaren a Begur amb una enraonada fortuna a la butxaca. Bona part d’aquells diners els varen invertir a construir-se grans i ostentoses mansions, amb una arquitectura que trencava completament amb les velles edificacions del poble.

Els casals indians, d’estil vuitcentista amb un fort alè colonial, es caracteritzen per les façanes neoclàssiques i galeries porxades amb pintures murals, a la part posterior, sobre petits horts i, a l’interior, amb parets amb frescs. Algunes d’aquestes cases han estat destruïdes, d’altres s’han salvat i moltes són cases de segona residència i estiueig. A més de fer-se construir els magnífics edificis, quan van tornar, els indians de Begur van invertir en la indústria surera i corallera locals.

L’itinerari indià de Begur s’inicia a la plaça de l’església, al davant de la qual s’hi troba Can Sabater, l’actual Ajuntament , un edifici d’estil indià format per una planta baixa i un pis, amb soterrani i terrat. Construïda el 1902, moment en què ja s’havia produït el retorn massiu de begurencs d’Amèrica. Tot i que no era indià, el seu promotor es va deixar contagiar pels refinaments decoratius de l’onada ultramarina del moment.

La Casa Bonaventura Caner i Bataller, avui l’Hotel Aigua Clara, és el palauet més majestuós de Begur, que data de 1866. La Casa Termens, del 1869, duu les inicials F.M.I. de Francesca Mató, vídua de l’indià Santiago Mauri i Carreras i just a l’altre costat del carrer, al número 1, s’hi troba la casa del senyor Puig, del 1872, amb uns frescos a la façana del jardí que reprodueixen escenes ultramarines.
A l’entrada del carrer Concepció Pi i Tató, Josep Forment hi va construïr la seva casa el 1866 i si tornem enrere cap al centre, en un dels carrers laterals s’hi troba la casa de Ramon Silvestre Darder, construïda el 1887. En Ramon, juntament amb els seus germans, Josep i Joan, van emigrar a Cuba entre el 1835 i 1840. Era habitual que l’indià deixés petjada a la casa, i les inicials del seu nom apareixen a la llinda de les portes, a les reixes o balconades
Can Pallí (17) és un casalot indià de planta baixa i dos pisos, amb sostres molt alts, cambres espaioses, i cuina i serveis molt rudimentaris. A la galeria porticada de la planta baixa hi ha una cisterna, que apareix en alguns poemes a El Callat i alLlibre d’amic del poeta Joan Vinyoli, i és que el poeta va arribar a Begur l’agost del 1954 i va repetir cada estiu fins al 1978, amb la seva família i amics, i Can Pallí va ser la primera casa que va llogar la família Vinyolí, i on s’allotjaren fins al 1958.

En Pere Pont Puig, promotor de Can Petu, va emigrar a Ponce (Puerto Rico) on es va dedicar al comerç. En retornar a Begur es va fer construir, l’any 1889, una casa senyorial, per viure amb la seva esposa Joaquima Carreras i la seva família.

Can Sora va ser construïda als voltants del 1870, quan la família Cama-Martí va tornar enriquida de l’Havana. A l’interior de la porxada s’hi conserven frescos que representen paisatges romàntics de les terres americanes. A la reixa de la porta es poden veure les inicials J.C. que corresponen a Josep Cama Rovira, primer propietari de l’immoble.

I per acabar aquest recorregut, ens situem al Casino Cultural. El Casino Cultural fou construït per iniciativa dels indians i inaugurat l’any 1870; d’aquí que es conegués com a Casino dels Senyors o Casino Vell.
Representa la fusió dels dos antics casinos de la població: El Bagurense i La Unión. Arquitectònicament destaca per la monumentalitat de l’edificació: grans finestrals i portes resseguits per motllures, i les parets exteriors de pedra sense treballar.

Però el patrimoni Indià de Begur, no acaba aquí. El poble té desenes de construccions d’aquella època que es poden visitar tot passejant pels carrers en dies com avui.