Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.

Diuen que la cala del Golfet era conformada per còdols (‘rotllons’ en la parla local) i que la sorra que hi ha avui s’hi va abocar quan es van fer les obres de la urbanització que porta el seu nom, a la dècada dels anys 60 del segle passat. Així va quedar confirmat en un temporal que va deixar l’indret sense un gra de sorra fa més d’una dècada, si bé al cap d’uns dies la sorra va tornar a dipositar-se a la cala.

D’altra banda, l’escala que donava accés al Golfet va quedar tallada fa un temps fruit dels esllavissaments que posaven en perill la integritat dels banyistes i de la cala mateixa. Sembla que quan van començar les obres del xalet just damunt del penya-segat d’aquest lloc emblemàtic de Calella de Palafrugell, fa cosa d’un parell d’anys, es va ignorar que hi havia risc de despreniments.

Com tampoc no es van tenir en compte, segons l’informe de la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat, els criteris d’adaptació topogràfica, d’infracció en el nombre de plantes, d’excés en l’edificabilitat màxima de sostre i l’ocupació de més superfície de la permesa o que no es comptava amb un informe preceptiu en matèria de paisatge, entre altres vulneracions, per la qual cosa la llicència atorgada és “nul·la i irregular”. L’entitat Salvem el Golfet així ho va denunciar a l’ens de la Generalitat i, en conseqüència, Urbanisme els ha donat la raó amb què cal enderrocar l’àrea construïda que resulta d’un impacte que no es pot permetre un destí turístic com el nostre que es fonamenta en la bellesa i singularitat del seu marc geogràfic. Novament, la insistència de la societat civil ha posat en evidència les anomalies en determinades concessions urbanístiques municipals. Junt amb la del Golfet, altres entitats vetllen constantment perquè es respecti la normativa, com ha passat recentment a l’hotel que es volia construir a cala Morisca a Tossa de Mar o els apartaments que es pretenien bastir a la zona que va quedar alliberada per l’enderrocament de Ràdio Liberty, a la platja de Pals.

Això ens porta a demanar-nos: per què a aquestes alçades encara hi ha tanta màniga ampla als ajuntaments o bé com és que els inspectors de la Generalitat no s’avancen a les demandes civils per fer complir la llei?