En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

No ho dic jo. Ho diuen alcaldes de diversos pobles de l’Empordà que impulsen una iniciativa per ocupar naus i sòl industrial.

Sens dubte, qualsevol iniciativa que fomenti la creació, l’ocupació i l’ús de sòl industrial és ben rebuda. Ara bé, què fem perquè la gent a la que s’adrecen aquestes iniciatives, tingui ganes de fer-ho. Per lloable que sigui la idea, no serà suficient mentre des de totes les instàncies públiques, no s’incentivi la necessitat d’emprendre, de ser competitiu, ambiciós i sobretot, d’anar una mica més enllà d’allò que implica el sector turístic.

Cal dir als quatre vents que hi ha vida més enllà dels bars, hotels restaurants o empreses de lloguer de bicicletes per turistes. Cal explicar a través dels museus temàtics que tenim a casa nostra, que aquí hi va haver un passat industrial i que no es té perquè donar per mort. Potser no muntarem una fàbrica surera a Palafrugell o de rajols a La Bisbal, però aquests espais expositius haurien de servir de palanca per difondre la idea que si es vol, es pot.

I les escoles i instituts haurien de fer el mateix i els mitjans de comunicació i la política local i comarcal. Per què hi ha tan poca indústria a casa nostra? Per què no tenim empreses de comunicació, de cultura o d’esdeveniments fortes? Per què tantes vegades, quan es pensa en obrir un negoci, es pensa en un bar, un restaurant o una botiga de roba? Per què tenim tan pocs centres de recerca, que els podríem comptar amb els dits?

Són preguntes que em faig quan llegeixo que es facilitarà l’accés al sòl industrial. Està molt bé. Però per fer-hi què, exactament?