http://ningunoes.blogspot.com/2017/11/la-batalla-de-los-sexos.html
Nova pel·lícula de la parella de directors, Jonathan Dayton i Valerie Faris, responsables de les pel·lícules independents de més èxit, Little Miss Sunshine i Ruby Sparks. En aquesta ocasió fan un producte més accessible pel gran públic, menys espontani si voleu, també, i menys independent. Tot i que no per això deixa de ser una pel·lícula molt ben feta. 
La batalla de los sexos és una crònica de la rivalitat existent entre l’extenista professional de 55 anys Bobby Riggs i la seva oponent de 29 anys, la tenista Billie Jean King, que es van enfrontar en un llegendari partit l’any 1973. L’objectiu d’aleshores era conèixer si una tenista professional podia vèncer a un home, encara que estigués retirat. Aquest esdeveniment va acaparar l’atenció de més de 50 milions de nord-americans ansiosos per saber quin sexe venceria. 
L’element bàsic perquè ens interessi la pel·lícula són els seus dos protagonistes principals, Steve Carell i Emma Stone. Carell és perfecte per al paper encarnant a un home que no s’allunya massa del que era Michael Scott a The office, que no coneix la vergonya, ni aliena ni pròpia. Per altra banda, Emma Stone ho broda com sempre, en aquesta ocasió en un immens treball d’imitació de la protagonista real. Només amb la mirada i els gestos deixem de percebre a Emma Stone per tenir davant a Billie Jean King. 
La batalla de los sexos es mou molt dins dels paràmetres d’història basada en fets reals, però en aquesta lliga, és capaç de treure un producte molt interessant que desgraciadament està d’actualitat i que permet veure que en més de 40 anys, pel que fa als drets de la dona, en aquest cas la igualtat salarial, hem avançat entre poc i gens. El masclisme era present a la societat d’aleshores, i ho continua essent ara, la diferència és que abans no es dissimulava i ara sí. El mateix principi que podem aplicar al racisme, ho podem fer en el masclisme, quan veiem que els caps que manen en la federació de tenis tracten a la dona com un ésser fràgil i inferior que mai podrà igualar-se amb l’home.
La pel·lícula és entretinguda i sap construir una història romàntica real, al mateix temps que lliga molt bé la relació dels protagonistes amb tots els personatges que els envolten.
La batalla de los sexos és una pel·lícula divertida i entretinguda que al mateix temps ens dóna un missatge social que és necessari que s’expliqui. A veure si així entra d’una vegada i d’aquí a 40 anys tenim una societat més avançada, i no em refereixo a la tecnologia, més aviat a la ment.

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte