El líder del PSC de la Bisbal, Òscar Aparicio, publicava a les xarxes que algú els hi havia arrencat les pancartes que tenien posades en un dels ponts de la Bisbal. El mateix van denunciar des de Platja d’Aro i el PSC de les comarques de Girona explicava també a facebook, que a Sant Feliu s’havien produït fets similars.
Segur que no són ni els primers, ni els darrers ni els únics que han patit aquestes bretolades. Però el moment actual està farcit de de situacions que no s’haurien de viure mai en una democràcia que es digui a sí mateixa avançada.
El sobiranisme denuncia cada dia (amb raó) atacs a la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació i a d’altres drets fonamentals que estan sent vulnerats per un estat que reprimeix la dissidència política amb querelles, imputacions, tribunals i en alguns casos coneguts per tots, amb presó. Tot plegat, al servei de l’aplacament primer d’uns actes subversius i després de d’idees, manifestacions o fins i tot bromes a twitter.
I quina resposta es dona des del sobiranisme? Doncs que a la banda indepe són pacifistes, que en 7 anys de manifestacions no hi ha hagut ni un sol vidre trencat (cosa que sí ha passat al sector unionista) i un discurs molt elaborat que defensa la idea de manifestació pacífica i tolerància amb el que pensa diferent.
Ara bé, quin missatge s’envia quan s’arrenquen pancartes de partits que defensen idees contràries? Al meu entendre s’haurien de valorar dues opcions. La primera. La pragmàtica. Atacar un partit que no pensa com tu amb actes vandàlics, situa el teu adversari en el terreny de lavíctima i això, precisament, li dóna més rellevància.
I (després d’aquesta broma) la segona idea. Defensar que ets pacifista i tolerant amb els teus oponents, però perjudicar-li la campanya amb actes vandàlics, no només es contradiu amb el discurs que fas, no només li dóna ales a l’altre, sinó que et sitúa al mateix nivell al qual està aquell a qui acuses de represor. Dit d’una altra manera, si no voleu que us censurin o ataquin els vostres drets, no utilitzeu aquestas. mateixos mètodes, o perdreu tot el crèdit que, amb raó, us heu anat guanyant. La millor defensda no sempre és un bon atac.
