Els anys 60 al nostre país, va ser l’època dels Setze Jutges, un grup de cantants en llengua catalana, que es va fundar el 1961 per Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. Més endavant s’hi van afegir entre altres, Pi de la Serra, Serrat, Maria del Mar Bonet, Delfí Abella, Guillermina Motta o Lluís Llach.

La missió dels Setze Jutges, va ser impulsar el moviment de la nova cançó i normalitzar i defensar l’ús del català, cantant cançons contemporànies en aquesta llengua. Aquest moviment es va començar a dissoldre el 1968.

Pel que fa a Rússia (coneguda llavors com a URSS), la música es va dividir en dos grups, la majoria es publicava per la companyia discogràfica Melodiya. Molta d’ella, d’artistes locals, cantautors com Vladimir Vysotsky o Bulat Okudzhava, van ser alguns dels que van crear l’estil que es coneix com la cançó d’autor, jugant amb la guitarra acústica i amb un fort accent en lletres, que a vegades portaven un significat subversiu.

La seva música, va ser sovint reprimida pel govern, i no obstant això, va tenir una gran popularitat, amb Vyscotsky, que fins i tot es va convertir en un actor de cinema i teatre i una figura icònica amb el pas dels anys.
La música occidental, entrava a través del contraban a la frontera i en alguns mitjans podien arribar a sonar grups com els Beatles, prenent un lloc ferm en la cultura popular soviètica.