En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium

En el procés de repensar els museus, absolutament necessari per superar l’etapa de gabinet de curiositats que són encara un gran nombre d’equipaments, hom a vegades es topa amb alguns petits miracles. Un bon grapat de museus del nostre país, i no parlo dels museus d’arts plàstiques perquè juguen en una altra categoria, pateixen la mateixa malura: resulten enormement avorrits, perquè en no tenir un relat que el visitant pugui descodificar de manera rapida i senzilla, aquest es manté impermeable a la proposta i surt exactament igual a com havia entrat. Cal mostrar de manera diferent els objectes o documents que formen part dels fons d’aquests equipaments, convertint-los en complements d’un relat, en què les peces siguin els punts d’atenció d’una història concreta que el públic pugui reconèixer, assimilar i de la qual extreure’n un aprenentatge.

Visitar un museu sense que les peces estiguin contextualitzades, ja sigui per una audioguia, per personal del mateix museu o mitjançant un altre suport, és una experiència, per norma general, absolutament estèril. Per això cal valorar els esforços que fan alguns museus per superar aquesta barrera. El Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Ullastret, el MAC, és en aquest sentit, un veritable exemple. El MAC ofereix visites teatralitzades i un munt d’activitats educatives, però ha fet un pas més, oferint al visitant una experiència immersiva en 3D. Aquest estiu es va posar en marxa aquesta experiència que permet el visitant recórrer virtualment els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2.200 anys, situant en el context correcte els objectes que s’exposen a les sales del museu. En diuen magic box i es tracta d’una sala de 10 metres quadrats per tal de reproduir les dimensions d’una estança d’un habitatge iber comú. El terra és de cautxú, simulant també el terra d’una ciutat ibèrica. Durant 6 fascinants minuts el visitant fa una passejada virtual per una de les ciutats íberes més importants de la Península, coneix com vivien els íbers, com eren les seves cases, perquè els íbers clavaven calaveres a les llindes de les portes i, a través de la narració d’un dels habitants de l’Ullastret indiketa que devia tenir calcada la impressionant veu del nostrat Lluís Soler, descobreix algunes de les fites històriques del que en aquella època era una gran ciutat.

El rigor històric d’aquesta recreació virtual, produïda per l’Agència del Patrimoni Cultural de Catalunya, és absolut. Dos anys de feina intensa van ser necessaris per fer la reconstrucció de la capital de la tribu ibèrica dels indiketes i també d’un assentament proper, l’Illa d’en Reixach. Arqueòlegs i especialistes en modelatge 3D van recollir tota la informació arqueològica disponible i en van fer la interpretació. Van estudiar l’entorn, la vegetació, els camins, fins i tot el color de la terra, per reproduir-ho amb la major fidelitat. Van fer exploracions geofísiques per completar hipòtesis i representar-les i s’ha encaixat cada casa en el relleu dels carrers de l’assentament. Tot això s’ha fet amb una eina de construcció de videojocs, l’Unreal Engine i el realisme de les imatges us asseguro que us sorprendrà. S’han enriquit els carrers i els interiors de les cases amb la representació d’objectes exposats al MAC com ara àmfores, escuts o espases, i la banda sonora i els efectes d’àudio, gravats a l’entorn del jaciment, permeten afirmar que és una experiència realment immersiva. Una visita que us asseguro que recordareu.

Per fer-ne només un tast, podeu entrar al canal de youtube de Patrimonigencat i hi trobareu un espectacular vídeo de com era l’Ullastret dels indiketes

I un altre que us explica com és la sala Hyperlink