En Marçal Lladó és un dels fundadors del segell discogràfic Bankrobber

Aquest estiu he anat a les illes Fèroe. Si algú les coneix, acostuma a ser per la pallissa que reben cada any d’alguna selecció a la fase prèvia de l’Eurocopa. Més enllà d’això, són tot un misteri remotament perdut en l’Atlàntic Nord. I tot i ser un país pràcticament independent, només té 40.000 habitants: Com Palamós, Palafrugell i la Bisbal juntes, per entendre’ns.

Les petites dimensions de les illes Feroe fan que sigui fàcil establir comparacions amb l’Empordà. És interessant analitzar pràctiques que un petit estat té quasi l’obligació de fer però que la nostra comarca, quasi amb la mateixa mida, potser també es podria plantejar. Especilalment en el terreny cultural.

Un bon exemple el trobem en la Galeria Nacional, que resumeix en unes poques sales tota la història de l’art feroès, que cal dir que arranca fa tot just un segle.

Us imagineu que algun dels nostres municipis acollís una espècie de Galeria Nacional de l’Art Empordanès, resumint tota la seva història? No sembla una idea descabellada i podria ser molt didàctic, una bona manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos.

També en música les illes Feroe són un exemple de preservació dels valors locals. Un segell, Tuut Records, aglutina tota la producció musical del país en un ampli ventall de gèneres i registres. Compta amb més d’un miler de referències al llarg de 40 anys d’història.

Exemples com aquests permeten pensar que a l’Empordà tindríem molt marge per recórrer, en el terreny cultural, a l’hora d’explicar al món i a nosaltres mateixos qui som i d’on venim. Un petit país com les illes Feroe, amb la seva pràctica independència però molt menys poblat que l’Empordanet, ens pot donar uns bons exemples a seguir.