En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

 

Avui parlarem amb els Sotrac. Sotrac és una banda de Sant Feliu (o com ells diuen, mig de llagostera – mig de Sant Feliu) que han posat una campanya de micro mecenatge en marxa (un verkami) per poder finançar el seu primer disc.

Jo, que vinc del món de la ràdio de quan els artistes que valien i tenien possibilitats, sóc dels que opina que un artista no s’hauria d’auto finançar. Són les companyies, que després en faran negoci de la seva música, les que haurien de fer-ho. Però dir això, és viure ancorat, com a mínim, als 90.

El que s’imposa avui és que l’artista es gravi el disc, es busqui els recursos per pagar-se’l i amb sort, algun segell discogràfic li editarà, distribuirà i amb, encara més sort, li farà el management i li buscarà alguns concerts, que és gairebé l’única font d’ingressos raonables que tindrà.

Gairebé totes les fases de construcció i creixement de la carrera, diguem-ne, professional, de l’artista, passaran en entorns digitals. En plataformes web que revertiran en l’artista un percentatge molt i molt petit de diners.

Un exemple: De cada reproducció d’una cançó feta a spotify, l’artista rebrà entre 0,006 i 0,008$. O dit d’una altra manera. Per aconseguir entre 5000 i 7500€ d’una cançó, aquesta s’ha hagut de reproduir om a mínim 100.000 vegades. Ah! I només si s’escolta almenys 30 segons.

A tot això, en diem actualment cultura digital. A tot això, actualment n’hi diem progrés.