En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

 

Ahir, 12 d’octubre, alguns ajuntaments van obrir les seves portes perquè consideren que el dia de la hispanitat no tenen res a celebrar.

A casa nostra van ser el de Verges, Begur, Palamós… Alguns no és pas la primera vegada que ho fan i tanmateix, la notícia d’avui és que un jutge ha obert una causa penal contra l’Ajuntament de Badalona. Suposo que la notorietat d’això, ve pel fet que és la tercera ciutat del país i que el seu antic “antiquíssim” alcalde, és el jerifalte del PP. L’albiol, ja saben.

En tot això, hi han alguns aspectes que em generen pensaments certament contradictoris. D’entrada, trobo absolutament ridícul i fora de lloc, que akgú s’esguinci les vestimentes perquè un ajuntament decideixi no fer festa. No cal dir, que el pp, especialista en fotre llenya al foc, posa tants esforços en denunciar que s’obri un ajuntament el dia de la pàtria, com en desitjar que s’obri aquest ajuntament perquè, en dies com aquests, que tots sabem (o constatem encara més) que és un partit podrit per la corrupció, es parli d’altres coses que del gürtel, els sobres, etc…

Però per altra banda, que obrin aquests ajuntament, tampoc deixa de ser un gest. Un gest més, si voleu, però només un gest. Jo, que sóc un defensor del compliment de la llei o de rebentar-la del tot si una llei és injusta i així ho diu una majoria, crec que és una mica naïf pretendre actuar com com si fóssim independents. Un important alcalde de la província de Girona va dir un dia… és que a les comarques de Girona, ja som mentalment independents.

Doncs miri, senyor alcalde. Ho lamento però no. Encara som una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol i, demoment, sotmesa a les seves lleis per absurdes que siguin i per indignes que ens puguin semblar els que les defensen encara que sigui només per quedar bé a la galeria de “palmeros”. Per això, que obrin els ajuntaments el dia de la hispanitat, no em genera ni fred ni calor.

Estic desitjós que arribi el dia que els ajuntaments hagin de fer una passa endavant i posicionar-se davant la cruïlla històrica que (sembla que ara sí) entoma el país. Serà llavors quan el gest que facin serà rellevant de veritat!