De vegades les xarxes socials (que en general són plenes de brossa), et permeten descobrir històries. I ahir en vam descobrir una de les que ens agraden. La d’una dona que amb la seva parella viuen al veïnat d’Espasens, al Pla de l’Estany.
La història que ella explica al seu blog és la d’una persona que es presenta a un concurs per una plaça pública de feina. Dit així, sona quotidià, però ella explica com tot plegat ho ha de combinar amb el fet de quedar-se embarassada als 40, plantejar-se un examen (que primer suspèn) i no abaixar els braços per tornar-s’hi a presentar, tot i tenir molts elements en contra, com el temps, l’esforç i el cansament físic d’un embaràs i el i el fet de viure en un petit veïnat, i amb una petita explotació ramadera.
La història i com la va explicar al seu blog, em va encantar i de seguida, en David Parreño, que és el productor més eficient que qualsevol mitjà somniaria tenir, hi va contactar.
Avui, al Supermatí entrevistem l’autora del post, Glòria Rodríguez.
