En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

 

Tots plegats vivim corrent. Per més que Begur i Pals formen part del moviment cittaslow, per més que diguem que a pagès es viu més tranquil i per més que quan parlem de l’Empordà ho associem a la qualitat de vida, cada vegada hi han més símptomes que ens porten a pensar que el nostre ritme no és que sigui diferent al de les ciutats. Simplement és que arriba més a poc a poc. Així doncs, la pregunta no és què, si no quan passarà, el que sigui?
Alguna vegada hem parlat de la necessitat de preservar el petit comerç, a l’hora que tots ens aboquem a comprar a les cadenes i als centres comercials desertitzant els nuclis comercials dels pobles.
També hem parlat de com la cultura esdevé un element d’atracció de turistes o clients i abans d’ahir, el periodista Julià Castelló alertava de les poques possibilitats que tenen els mitjans locals (i per tant, els que informen de la realitat més pròxima, és a dir, el petit comerç dels mitjans de comunicació) si no aprenen a col·laborar.
Hi ha, al meu entendre, un altre factor que ens empeny cada vegada més, vinculat a les xarxes socials.
Llegeixo alguns titulars de publicacions llegides a facebook i publicades per importants mitjans.
“Internet Adora a la youtuber que asegura que el culo de kim kardasian es la perfección del siglo XXI!”
“OT DRAMA: Chenoa deja de seguir a Bisbal en INSTAGRAM”
“Roncero encén la xarxa amb un tuit sobre el millor de Catalunya”, en el que l’infame personatge, entronitza l’espanyol amb ànim estrictament provocatiu
M’agrada llegir-los amb veu alta, perquè crec que més d’un (o més d’una) quan ho sent per un tercer pot pensar per vergonya pròpia: “hòstia, jo també ho segueixo, això”
Si no fos perquè aquest tipus de continguts, són els més vistos, llegits i clicats a mitjans com La Vanguardia, el Periódico o d’altres, no hi hauria cap problema, per allò de “l’estupidesa conviu amb el rigor”. Però el problema és que cada vegada més, es consumeix brossa informativa per distreure’s, mentre allò que és important queda en segon pla. I em temo que això anirà a més.
Davant d’això, em plantejo dues coses.
La primera. Si un moviment com Salvem el golfet (per citar-ne un que està actiu en aquest moment) recull 2000 signatures, quantes n’hauria recollit si la nostra societat estigués més informada i per tant, més conscienciada sobre les conseqüències de determinades decisions.
I la segona. Segurament sigui antic i passat de moda, però en aquesta emissora que escolteu, creiem que la informació és necessària i per això fem un esforç cada dia, per acostar-vos-la de la millor manera que som capaços. Segurament, mai ens farem rics amb un projecte com aquest, però almenys, ningú podrà dir que vam contribuir a l’estupidesa que ens ataca per terra, mar i twitter