«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».
Fer-se totes les il·lusions i no creure en cap. Aquest és el tarannà que recorre les pàgines de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, el volum amb textos inèdits de Josep Pla que Destino presenta el proper dimarts. L’edició és a càrrec de Francesc Montero, investigador de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.
Són escrits que l’autor palafrugellenc havia previst incloure en un volum de l’Obra Completa, que s’hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses. Havia de donar continuïtat al dotzè volum, de l’any 1969, que havia sortit amb el títol de Notes disperses i que constava d’anotacions d’èpoques diverses, desiguals tant en la seva extensió com en la intenció o tipologia, com l’aforisme, l’assaig curt o l’anotació de dietari. Però segons s’apunta al pròleg, aquells escrits van quedar al calaix a l’espera que les circumstàncies fossin més favorables. Francesc Montero, membre de la Càtedra Josep Pla i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, ha recopilat el material inèdit, que es publica tant en català com en castellà. Segons l’editor, són textos del Josep Pla observador agut de la realitat del país dels 50 i 60, l’escèptic ben informat, el reporter precís, cronista fidel de la vida quotidiana i mestre del retrat literari.
