Ha estat director de Revista de Palafrugell i coordinador de Crònica d'un any, així com redactor a La Proa, diari del Baix Empordà o Revista del Baix Empordà, entre altres. Corrector i traductor de diferents obres.

 

Sovint s’ha comentat que a escola no s’imparteixen matèries prou pràctiques. Molt bé, cal estudiar literatura, història, geologia, matemàtiques o química, però: i aprendre unes nocions de salut, a cuinar, a reconèixer les plantes i animals in situ, o saber quins són els productes de temporada a les nostres hortes i camps?

En un país que viu del turisme i que passa per ser un dels més reconeguts a nivell gastronòmic, cal donar una importància cabdal als fruits de les terres pròpies. Sabem que de pagesos cada cop en queden menys, mentre que proliferen altres ocupacions i carreres a voltes no tan imprescindibles com se’ns vol vendre. Potser caldria fer el repartiment més equitatiu i promoure la nostra pagesia per tal que fornís d’immillorables collites els nostres restaurants, una avinentesa que si bé a l’actualitat ha col·locat la nostra cuina als llocs capdavanters, encara milloraria en qualitat.

Molts restaurants tenen cura de procurar-se productes de mercat, però d’altres tendeixen a adquirir a majoristes, que els ho porten ben posadet a dins la cuina mateix, si cal. Si es mirés més cap a la terra, veuríem com hi ha sembrats i fruiterars que perden la seva collita, i que amb un adient ajut institucional i promoció podrien abastir els menjadors dels nostres establiments.

Ara, a la tardor, hi ha productes prou desconeguts i a vegades menyspreats –també a nivell particular– que donarien color i sabor als nostres plats: és temps de caquis –palosantos–, figues, codonys, magranes, de boniato i de carbassa. Són fruits ben nostrats i que haurien de lluir més sovint a les nostres ofertes gastronòmiques.