Manuel Brunet i Josep Pla
Manuel Brunet i Josep Pla

L’exalcalde de Pals Pere Servià ha negat a Ràdio Capital que Josep Pla hagués pressionat per instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, en uns terrenys propers a les instal·lacions de Radio Liberty. En una tertúlia amb la resta d’alcaldes de Pals pel programa especial Govorit Radio Svoboda, Servià ha desmentit que l’escriptor s’hagués posicionat a favor d’una central nuclear a la Costa Brava, com s’ha afirmat a partir d’alguns dels seus escrits i com recollíem en aquesta publicació.

Servià explica que ell va assistir a una reunió a l’hotel La Rotonda, de Barcelona, amb les “principals forces vives de la Costa [Brava]”. Hi eren presents el seu pare —que també va ser alcalde, ell tenia 18 anys aleshores—, Josep Ensesa, Miquel Mateu, Salvador Andreu, l’alcalde de Palafrugell Joan Gich i el mateix Josep Pla. “Tothom va exposar les seves opinions, evidentment totes contràries a aquesta central nuclear”, afirma Servià. D’aquella trobada, va sortir l’acord per traslladar a Francisco Franco el “disbarat” d’instal·lar una central nuclear a Pals. Ja el 1979 s’elaboraria el primer general d’urbanisme de Pals per establir un aprofitament del 10% de la zona de la platja de Pals per evitar qualsevol altre “perill” i, més endavant, seria declarat espai verd.

Tanmateix, el dia de la trobada a Barcelona,  Josep Pla escriuria en el seu dietari: “Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. […] El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l’agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l’Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant”.

Els alcaldes de Pals, durant l'emissió del programa Govorit Radio Svoboda
Els alcaldes de Pals, durant l’emissió del programa Govorit Radio Svoboda

Josep Pla i la platja de Pals

Radio Liberty es va construir a finals dels anys 50 a la platja de Pals amb l’oposició d’alguns prohoms del Baix Empordà. Com explica Ramon Alcoberro a “La paradoxa de Ràdio Liberty”, un dels intel·lectuals nostrats que es va posicionar en contra l’establiment de l’estació de Radio Liberty a la platja de Pals va ser Josep Pla. Tot i això, la seva opinió aleshores no va ser escoltada.

Pocs anys més tard, es va produir un debat entorn on situar una central nuclear a Catalunya, que havia de tenir tecnologia francesa. Una comissió, presidida per l’enginyer Pere Duran Farell, va plantejar les opcions de Vandellòs, Ascó i una altra de menys coneguda, Pals. Finalment es va descartar la possibilitat de situar una central nuclear a la Costa Brava perquè, segons diria el mateix Duran Farell, no era “aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l’obtenció d’aigua refrigeradora“. Aquella decisió va satisfer a molta gent de la zona, que havia pressionat perquè no s’instal·lés una central nuclear a la platja de Pals. Això, segons afirmaven, hauria afectat greument al turisme.