L'escriptor empordanès Adrià Pujol

Hola a tothom. El meu comentari d’actualitat, de rabiosa actualitat, és clar, no podia ser un altre: som l’endemà de la Diada Nacional de Catalunya

Va anar prou bé, no? És a dir, segons els organitzadors, com sempre, o com els darrers anys. Vam veure la televisió, els trams plens, més o menys plens, les estelades, bé, una mica la moguda de cada any.

I jo em pregunto què han fet els empordanesos. És clar que no ho sé, però suposo que una bona part, no molta, però una bona part devien anar a Salt, que els queda més a prop, o devien anar a Barcelona. No els imagino anant a Begra i Tarragona o a no sé quins altres llocs. I els altres degueren fer el que fèiem abans del Procés: quedar-se al poble, sortir una estona, algú amb senyera, Diada Nacional, però amb calma. Com qui diu, una diada de festa, que és el que es fa en països diguem-ne civilitzats. És a dir, aprofitar la diada nacional per fer un dia de festa.

Per tant, el meu comentari al voltant de tot això, comentari que no doctrina ni pontificació, és que tan de bo l’any vinent (o els anys a venir), l’11 de setembre sigui un dia per anar a la platja. Què voleu que us digui? Que sigui un dia que si algú té ganes de donar sortida, treure el tap del patriotisme, que ho pugui fer, només faltaria. Però si els carrers o les convocatòries són buides, doncs voldria que tampoc no ens haguéssim de posar les mans al cap, alçar el crit al cel.