http://ningunoes.blogspot.com/2016/10/sitges2016-la-massacre-tot-just-ha.html
Ha començat una nova edició del Sitges 2016 i aquí us he preparat un recull de totes les piulades sobre les pel·lícules vistes en el Festival. Aquesta crònica correspon als 3 primers dies. De moment encara ens falta aquella pel·lícula referent de cada any, però el Festival tot just ha començat. Si de moment n’he de destacar tres, em quedo amb Hello or High Water, un sensacional western ambientat en l’actualitat a l’Amèrica profunda en què dos germans es dediquen a atracar bans per poder liquidar un préstec hipotecari. Acció, tretes, diàlegs sensacionals i boníssimes interpretacions. La segons seria sense cap mena de dubte Safe Neighbourhood, una comèdia molt negra i molt valenta. Un nen preadolescent enamorat de la seva cangur, el seu millor amic i la cangur, atrapats per Nadal a casa sense sortida, assetjats per psicòpata que els vol matar. Però aquest escenari no és el que sembla. Divertida i molt, però que molt negra. Un homenatge a l’estil Sitges a Solo en casa amb escenes molt gore. Impressionant el nen protagonista i la valentia del director per fer una pel·lícula així amb nens. I la tercera seria Melanie. The girl with all the gifts, un gir al cinema zombie. Una pel·lícula que es preocupa per tenir un argument sòlid. En la societat que ens presenta el procés de zombificació s’ha produït pel naixement d’infants que infecten a la població. Aquest viuen reclosos en centres on els científics n’investiguen la cura. Sòlid guió que ens planteja preguntes morals i sobre l’evolució de la humanitat. Llavors tenim pel·lis com Train to Busan, Colossal, Before I Wake, The Authopsy of Jane Doe i Lake Bodom que també són destacades i molt recomanables, i desastres absoluts com Inside, pretensiositats barrejades amb anuncis de cervesa com Proyecto Lázaro, palles mentals com The Love Witch i d’altres coses que podeu llegir en aquestes piulades i de les quals aprofundirem més en el programa d’aquesta setmana. Ànims que la massacre tot just ha començat.

#BeforeIWake és una magnífica pel·li de terror que utilitza els malsons d’un nen com a ens malèvol. Escenes de mal rotlo i gran direcció

L’experiència de terror pur d’aquest #Sitges2016 es diu #TheAutopsyOfJaneDoe. Aquest dipòsit de cadàvers ens els ha posat per corbata

#BeyondTheGates vol guanyar-se el públic en un homenatge als videoclubs, però s’oblida de fer una bona pel•li i no agrada ni als nostàlgics

#TheWailing podria haver estat un gran thriller de 90 minuts, però és una pel•li pesada de 2,5 h, amb humor innecessari i un prota imbècil

#Rupture és una innovadora pel•li sobre una mare que és abduïda. L’ús de la tensió és excel•lent, malgrat que el final no està ben resolt

#ShinGodzilla és esplèndida i original en el 25 per cent en què apareix el monstre, però tremendament avorrida en la part de xerrameca

#SafeNeighbourhood s’erigeix com una gran de #Sitges2016, una comèdia negríssima amb aparença innocent. Un Solo en casa passat pel gore

Qui digui que en l’slasher ja està tot explicat, que no s’hi pot innovar o sorprendre al públic, no ha vist #LakeBodom @sitgesfestival

#SweetSweetLonelyGirl és un melodrama gòtic, bo en l’estètica i les actrius, però mancat de ritme i línies argumentals que no es tanquen bé

#MelanieTheGirlWithAllTheGifts innovadora pel•li de zombis amb un inesperat gir de la història al final. Bon guió, ambientació i repartiment

#HellorHighWater magnífic western actual amb missatge de justícia social de rerefons amb immensos Chris Pine, Jeff Bridges i Ben Foster

Que tots els actors mascles d #TheLoveWitch semblin actors porno diu molt sobre la qualitat de la pel•li més enllà d les ínfules artístiques

#TheVoid vol ser un homenatge a la sèrie B dels 80 estil Carpenter, però un guió patètic i els pitjors actors del món s’ho carreguen

Vigalondo triomfa al Sitges Festival amb #Colossal, és divertida, original, ben escrita, reflexiva i profunda amb homenatge al kaiju eiga

#WhileTheWomenAreSleeping Lolita versió soft japonesa que no la salva ni la presència de Kitano #Sitges2016

#KaraokeCrazies avorrida pel•li coreana d’humor absurt ambientada en un karaoke de mala mort. On era el fantàstic? #Sitges2016

#ProyectoLazaro, una història d’amor amb crionització que peca de pretensiosa i tan freda com els reanimats #Sitges2016

#KaraokeCrazies avorrida pel•li coreana d’humor absurd ambientada en un karaoke de mala mort. On era el fantàstic? #Sitges2016

#TrainToBusan, bona pel•li coreana de gent atrapada en un tren ple de zombis. Divertida i amb un punt The Walking Dead sobre la humanitat

#TheLure és una bogeria ambientada als 80, un musical polonès amb unes sirenes caníbals d’un erotisme extrem. Rara com ella sola

#Inside més que un remake, una calca d’À l’intérieur que no tapa i fa més grans els seus forats de guió

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte