L'escriptor empordanès Adrià Pujol

Fa uns dies, la Congregació per la Doctrina de la Fe, de l’església Catòlica, ha publicat un document que insta la gent a certes pràctiques. L’església diu que quan se’ns mor algú es preferible enterrar-lo. En cas d’incinerar-lo, res d’espargir les cendres a bosc o a l’aigua, a les muntanyes, sinó que hem de dur les cendres a llocs sagrats, cementiris, temples, etc.

També se’ns diu que tot plegat se’ns recomana, o se’ns imposa, perquè estem perdent una mica aquella cosa que farem d’aquí uns dies per Tots Sants. Aquella cosa de recordar, venerar, pregar pels morts, pensar en el pas del temps, la vida.

La Congregació per la Doctrina de la Fe abans es deia Congregació del Sant Ofici, és adir la Inquisició.

Dit això: no estic del tot en contra del que diu aquest document. El que passa és que l’església sovint sap què es diu, però s’explica fatal. En resum, en una època on hi ha una certa crispació, una sensació de campi qui pugui, és clar, jo estic a favor de la llibertat i que la gent faci el que vulgui amb les cendres dels seus morts. Però l’Església ha vingut a recordar-nos que si, d’alguna manera, no venerar, recordem tranquil·lament els nostres morts i això ho fem en grup, tindrem aquella ocasió perfecta que dóna qualsevol reunió. Sigui una festa, sigui per vetllar un mort o perquè algú es casa. L’important aquí és reunir-se, estar junts, i no pas tant l’excusa o el pal de paller d’aquest tipus de congregacions.

Jo diria que l’església s’ha explicat malament, fins i tot s’ha posat massa dràstica (diuen que si llences les cendres de l’avi a bosc li negaran el funeral al difunt), i tampoc no és això. Si s’haguessin explicat millor, d’aquí uns dies per Tots Sants, potser hi hauria un repunt de gent als cementiris.