El politòleg bisbalenc Andreu Paneque

 

Ahir dimecres dia 26 d’octubre, els carrers d’algunes de les capitals catalanes (Barcelona, Tarragona, Girona i Sabadell) es varen omplir de joves en protesta davant les modificacions previstes per la llei LOMCE. Tot i que la marxa no ha estat secundada per sindicats docents com la USTEC o la Federació d’Ensenyament de CCOO, o fins i tot l’absència d’un important actiu com és el sindicat d’estudiants dels Països Catalans, excusant la seva presència per considerar que “el sindicat d’estudiants és clarament espanyolista i actua segons el que els líders escollits a dit decideixen”. A tot això, la Generalitat ha xifrat el seguiment en un 41% en tot Catalunya. Barcelona, per la seva banda, ha estat la marxa més nombrosa i ha acollit fins a 8.500 persones (xifra facilitada per la Guàrdia Urbana). Tot i semblar que en dades absolutes, aquesta mobilització ha resultat tenir bona acollida, en dades de la nostra província, trobem com Girona només ha recollit un 18.42%, que a diferència del 88% de l’alumnat del Vallès Occidental, mostra la baixa participació dels joves de la nostra província.
Tot i la baixa participació, si ens fixem en la composició dels joves estudiants, el diari de Girona destacava com la major part dels assistents en la mateixa, eren alumnes de batxillerat d’instituts de Banyoles, Palafrugell, Girona o la Bisbal d’Empordà.
Aquesta baixa participació juvenil reafirma una tendència que, ja des de fa temps és present a la nostra societat, i que, en la nostra comarca es reprodueix significativament. Una de les causes, d’aquesta desconnexió podria estar lligada amb el que alguns estudis apunten per manca de temps lliura, motivació per les relacions virtuals en detriment d’altres. Aquesta però semblaria un màxima present a totes i cada una de les ciutats del territori català. Per altra banda, i a diferència de ciutats com Barcelona, es percep una manca d’espai públics de trobada per a joves, i els que hi ha, no els convencen perquè els senten llunyans. Quan es remarca la diferència amb ciutats com Barcelona, no només parlem d’espais públics, sinó que a més, es parla de facilitats de participació per part dels ajuntaments i dels agents socialitzadors (tradició familiar i la influència dels amics).
I què millor que l’experiència per poder exemplificar-ho? Jo com a jove que va sortir del Baix Empordà, vaig anar a estudiar a la ciutat Comtal, vaig poder percebre com els joves de la meva mateixa estava molt més polaritzada i polititzada, i això, fa adonar-te’n de la manca de formació i involucració que havia tingut.
Feta doncs una primera radiografia de la problemàtica, veiem com hem de executar una solució ja no, només de forma bidireccional (familiars-joves), sinó també, a multinivell, és a dir, parlem de societat civil i institucions polítiques. És d’aquesta manera, amb la unió de tots els integrants, i agents socialitzadors, com aquesta problemàtica es pot remeiar.
John Stuart Mill, argumentava com una societat evoluciona i s’enriqueix a través de la contraposició d’idees i opinions, d’aquesta manera, si deixem que una de les parts de la societat no sigui partícep en aquest procés, segurament perdem el que realment significaria el canvi real que necessita ara mateix, no només la nostra política sinó també la nostra societat. Ja no només parlant en termes de nous actors polítics, sinó de noves formes d’actuació, i fer, un cop més, que el debat a l’esfera política, esdevingui debat a la societat i en siguin les seves preocupacions reals.