2002: L’any que les excavacions del Collet van descobrir una gran terrisseria romana

Ràdio Capital
Per Ràdio Capital
Calonge i Sant AntoniExposicionsRàdio Capital - 25 anys

L’any 2002, les excavacions arqueològiques al Collet Est, a Sant Antoni, van posar al descobert una de les terrisseries romanes més ben conservades del nord-est de la península Ibèrica. Els treballs van permetre identificar nombrosos forns de ceràmica, grans basses per preparar l’argila, magatzems, dependències dels treballadors i una necròpolis posterior. La descoberta va aportar informació sobre l’activitat econòmica que hi havia hagut en aquest sector de la costa gairebé dos mil anys enrere, especialment relacionada amb la producció de vi i el comerç marítim. També va obrir un conflicte sobre la conservació del jaciment, perquè els terrenys estaven afectats per un projecte urbanístic que preveia construir-hi habitatges i un hotel.

El Collet és un petit turó situat davant del mar, entre Sant Antoni i Palamós. Durant l’època romana, la seva configuració era molt diferent de l’actual. El turó s’endinsava en el mar i formava una petita península, envoltada d’aigua per bona part del seu perímetre. Al cim hi havia una vil·la romana, que constituïa el centre d’una explotació agrícola, mentre que a uns dos-cents metres, a tocar de l’antiga línia de costa, es va construir un important centre de producció de ceràmica.

La presència de restes romanes en aquest indret era coneguda des del segle XIX. L’historiador Josep Pella i Forgas ja havia documentat l’existència d’un mosaic i d’altres vestigis arqueològics en la seva Historia del Ampurdán, publicada el 1883. Posteriorment, altres investigadors van descriure nous materials i estructures, entre els quals destacava una conducció d’aigua que abastia l’assentament. Tot i aquests antecedents, durant bona part del segle XX no s’hi van fer intervencions sistemàtiques que permetessin conèixer les dimensions i les característiques de l’explotació romana.

Els treballs arqueològics moderns van començar l’any 2000, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Universitat de Girona. Entre el 30 d’octubre i el 27 de novembre, un equip dirigit sobre el terreny per Paula Santamaria, sota la responsabilitat científica de Josep Maria Nolla, va obrir 21 rases i diversos sondejos. Les excavacions van confirmar l’existència de la vil·la romana i van demostrar que una part important de les estructures es conservaven en bon estat.

L’octubre de 2001 es van iniciar noves intervencions al Collet Est, en uns terrenys situats al peu del turó i afectats per una promoció immobiliària. Els primers sondejos van posar al descobert diferents estructures romanes i indicis d’una terrisseria. Davant la importància de les troballes, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va determinar que calia ampliar l’excavació. Durant la primavera de 2002, els treballs es van estendre a una superfície d’uns 4.000 metres quadrats i van continuar fins a finals de la tardor.

Les excavacions van confirmar l’existència d’un complex industrial de grans dimensions, amb una extensió estimada d’uns 7.000 metres quadrats. Els arqueòlegs van documentar una quinzena de forns destinats a coure objectes de ceràmica, a més de forns de calç. Les instal·lacions presentaven formes i dimensions diferents, perquè s’havien construït i utilitzat en moments diversos. Alguns forns eren rectangulars, mentre que altres tenien una planta circular. El conjunt permetia conèixer com s’organitzava la producció de terrissa a l’època romana.

La fabricació de ceràmica requeria diferents espais de treball. Al Collet Est es van identificar dues grans basses destinades a preparar i depurar l’argila. La més gran tenia una planta quadrangular de 13,7 metres de costat. També hi havia naus cobertes per elaborar, assecar i emmagatzemar les peces abans de coure-les, a més d’abocadors on es llençaven els recipients que s’havien trencat o havien sortit defectuosos dels forns. La conservació d’aquestes estructures permetia reconstruir bona part del procés de fabricació.

La principal producció de la terrisseria eren les àmfores destinades al transport del vi, especialment les del tipus Dressel 2-4, molt esteses durant els primers decennis de l’Imperi romà. També s’hi fabricaven grans recipients d’emmagatzematge, coneguts com a dolia, ceràmica per a usos domèstics, teules, rajols i altres materials de construcció. En algunes peces es van trobar marques amb noms de persones relacionades amb l’activitat del taller, entre les quals destaquen les inscripcions de L. Platani i C. Solpici.

La terrisseria va començar a funcionar entre els anys 30 i 20 abans de Crist i va mantenir l’activitat fins aproximadament els anys 60 o 70 del segle I després de Crist. La seva producció estava estretament vinculada a l’explotació agrícola de la vil·la del Collet. Durant el segle I, una part de les terres es dedicaven al conreu de la vinya, i el vi s’envasava en àmfores per comercialitzar-lo. La proximitat del mar facilitava el transport dels recipients i l’embarcament de mercaderies. Les excavacions també van permetre identificar estructures relacionades amb l’antiga zona portuària, entre les quals dos punts d’amarratge excavats a la roca que van ser destacats per la premsa de l’època.

A més de les instal·lacions industrials, els arqueòlegs van trobar espais relacionats amb la vida quotidiana dels treballadors. Entre les dependències destacaven una cuina i un rebost, on s’havien conservat nombrosos objectes ceràmics i utensilis de ferro i bronze. També es van identificar molins manuals utilitzats per elaborar farina. El bon estat de conservació d’aquests materials es devia, en part, a l’ensorrament de la coberta de les habitacions, que havia deixat els objectes protegits sota les runes.

Les excavacions van revelar que la terrisseria havia tingut una segona utilització després de l’abandonament de l’activitat industrial. A partir de la primera meitat del segle II després de Crist, una part de les instal·lacions es va convertir en un cementiri vinculat a la vil·la, que es va mantenir en ús fins a finals del segle V. Els treballs van permetre documentar més d’una trentena de sepultures, corresponents a homes, dones i infants. Alguns difunts havien estat enterrats en fosses excavades al terreny, mentre que altres sepultures estaven construïdes amb teules romanes. També es van recuperar recipients ceràmics i objectes personals dipositats al costat dels cossos.

Els estudis antropològics posteriors han aportat informació sobre les condicions de vida de les persones enterrades al Collet Est. Les restes òssies mostren signes de desgast muscular i lesions relacionades amb feines físiques exigents. Una de les sepultures, corresponent a un home adult, presentava fins i tot uns grillons subjectats als peus. Aquestes dades han permès aprofundir en el coneixement dels habitants i treballadors de l’explotació romana, més enllà de les estructures arquitectòniques i dels objectes recuperats.

La importància de les descobertes va tenir conseqüències immediates per al futur del Collet Est. Els terrenys formaven part d’un sector urbanitzable on es projectava construir 124 habitatges i un hotel. El febrer de 2002, el regidor d’Urbanisme, Francesc Fàbrega, ja havia reconegut que els resultats de les excavacions podien condicionar el desenvolupament del projecte. La proposta urbanística havia generat discrepàncies polítiques per la quantitat d’edificacions previstes, fins i tot dins del mateix equip de govern municipal.

A mesura que avançaven les excavacions, diferents entitats i veïns es van mobilitzar per reclamar la protecció del jaciment. L’Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni va impulsar la recollida de signatures i la reivindicació de preservar el conjunt arqueològic. També es van plantejar alternatives a la urbanització, com l’adquisició o la permuta dels terrenys, amb l’objectiu de garantir la conservació de les restes i estudiar la possibilitat de crear un parc arqueològic visitable.

El 3 de desembre de 2002, la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona va acordar que calia conservar les restes arqueològiques del Collet. La decisió tenia caràcter vinculant i obligava a modificar el projecte urbanístic, que no es podia executar en els termes previstos. Aquells mateixos dies, Iniciativa per Catalunya-Verds va reclamar la protecció de l’espai i va impulsar una iniciativa parlamentària. El debat també va arribar al ple municipal, que va aprovar mesures per garantir la seguretat del jaciment.

La controvèrsia es va prolongar durant el 2003. El gener, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va acordar demanar a la Generalitat que assumís la compra de la finca i va impulsar la declaració del jaciment com a bé cultural d’interès local. Al juny, la Comissió d’Urbanisme de Girona va rebutjar el pla parcial del Collet Est per diferents mancances administratives i urbanístiques, entre les quals l’absència dels estudis ambiental i de mobilitat. La decisió va paralitzar aquella proposta de desenvolupament, tot i que el debat sobre l’ordenació del sector continuaria durant els anys següents.

Les excavacions del 2002 van proporcionar una base fonamental per estudiar l’ocupació romana del Collet. A partir del 2014, un nou programa de recerca impulsat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Universitat de Girona va permetre reprendre les intervencions arqueològiques i ampliar el coneixement de la vil·la, les seves fases constructives i l’explotació agrícola que l’envoltava. Les investigacions han continuat aportant informació sobre els mosaics, els espais residencials, les instal·lacions productives i el paisatge d’època romana.

La descoberta de la terrisseria del Collet Est va permetre reconstruir una part de la història econòmica de Sant Antoni, quan la producció de vi, la fabricació d’àmfores i el transport marítim formaven part de l’activitat quotidiana de la costa. Les excavacions també van documentar les condicions de vida dels treballadors i l’ús funerari posterior d’aquelles instal·lacions. Les troballes de 2002 van convertir el Collet en un dels principals jaciments romans del Baix Empordà i van situar la seva preservació en el debat públic sobre el futur urbanístic del municipi.

Bibliografia

- Publicitat -

Més àudios