2003: L’any que Jordi Soler va arribar a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni

Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 van marcar un canvi de cicle polític a Calonge i Sant Antoni. Després de gairebé dues dècades d’influència de Josep Roselló en la política municipal, Jordi Soler, de Convergència i Unió, va aconseguir l’alcaldia gràcies a un pacte entre quatre formacions. Soler no havia guanyat les eleccions, però va reunir els set regidors necessaris per obtenir la majoria absoluta i desbancar Roselló, que havia estat alcalde en diferents períodes des dels anys vuitanta. Aquell acord va iniciar una nova etapa política que, amb algunes interrupcions, tindria Jordi Soler com a principal protagonista durant les dècades següents.

Josep Roselló era una de les figures més conegudes de la política municipal. La seva trajectòria venia de l’etapa anterior a les primeres eleccions democràtiques de 1979, i havia ocupat l’alcaldia a partir de l’agost de 1982. Posteriorment, va encapçalar el govern municipal entre 1983 i 1987, sota les sigles de CiU. Aquell any va perdre l’alcaldia, que va passar al socialista Eugeni Darnaculleta, al capdavant de l’Ajuntament durant els dos mandats següents. Roselló va recuperar el càrrec el 1995 i el va mantenir fins al 2003.

Les eleccions del 2003 van introduir una novetat important. Josep Roselló, que havia governat amb Convergència i Unió, ja no es presentava sota les sigles de la federació nacionalista, sinó que encapçalava la candidatura independent de Ciutadans per Calonge i Sant Antoni. Mentrestant, CiU apostava per Jordi Soler, un advocat nascut a Vulpellac el 1960 que havia crescut al municipi. D’aquesta manera, els dos candidats competien per una part de l’espai polític que fins aleshores havia estat vinculat als governs convergents de Roselló.

Els resultats de les eleccions van deixar un consistori molt fragmentat. La candidatura de Roselló va ser la més votada, amb 973 sufragis i quatre regidors. CiU, encapçalada per Soler, va quedar en segona posició, amb 646 vots i tres regidors. El PSC, liderat per Antoni Esteve, i la candidatura AMICS van obtenir dos representants cadascun. Sant Antoni Independent i la Coordinadora Calongina van aconseguir un regidor per formació. En total, sis candidatures es repartien els tretze escons municipals, sense que cap disposés d’una majoria suficient per governar en solitari.

La participació electoral va ser del 61,8%, amb 3.683 votants, una xifra superior a la de les eleccions de 1999. Els resultats deixaven la decisió sobre l’alcaldia en mans de les negociacions entre partits. Roselló, malgrat haver guanyat, necessitava el suport d’altres grups per continuar al capdavant de l’Ajuntament. El PSC, que havia format part del seu govern durant una etapa del mandat anterior, estava disposat a donar-li suport. Els quatre regidors de la candidatura de Roselló i els dos socialistes, però, sumaven sis vots, un menys dels necessaris per assolir la majoria absoluta.

Jordi Soler va aconseguir reunir aquesta majoria mitjançant un acord a quatre bandes. Els tres regidors de CiU van sumar els dos d’AMICS, el de Sant Antoni Independent i el de la Coordinadora Calongina. El pacte permetia reunir set dels tretze vots del consistori i obria la porta a un govern format per forces polítiques amb procedències i interessos diferents. Les negociacions van obligar els participants a cedir en algunes de les seves aspiracions, segons reconeixeria el mateix Soler després de la investidura.

El 14 de juny de 2003, Jordi Soler va ser escollit alcalde de Calonge i Sant Antoni. La sessió d’investidura va posar fi a l’última etapa de Josep Roselló al capdavant del govern municipal. Soler va anunciar que volia basar el nou mandat en el debat i el consens, conscient de la diversitat de les formacions que li havien donat suport. AMICS i la Coordinadora Calongina es perfilaven com a integrants del nou executiu, mentre que Sant Antoni Independent encara havia de decidir si entraria al govern o es limitaria a facilitar-ne la constitució.

Des de l’oposició, Antoni Esteve va expressar dubtes sobre la viabilitat de l’acord. El cap de llista socialista advertia de les dificultats que podia comportar la convivència entre quatre formacions diferents i deixava clar que el PSC no assumiria les responsabilitats d’un eventual fracàs del nou govern. El relleu polític es produïa, per tant, en un Ajuntament on els pactes i les relacions entre les diferents candidatures serien determinants durant el mandat.

Un dels assumptes que evidenciaven les discrepàncies entre l’anterior govern i el nou alcalde era el futur del Collet Est. L’equip encapçalat per Roselló havia aprovat un pla parcial que preveia construir habitatges i un hotel en aquest sector, on s’havien descobert importants restes arqueològiques romanes. Soler s’havia oposat al projecte i durant la campanya electoral havia anunciat que presentaria un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació del planejament. El 19 de juny, només cinc dies després de la seva investidura, la Comissió d’Urbanisme de Girona va rebutjar el pla parcial per diverses deficiències administratives i urbanístiques.

La victòria de Soler en la investidura del 2003 va ser l’inici d’una llarga trajectòria al capdavant de l’Ajuntament. Va governar fins al 2007, quan un nou pacte postelectoral va donar l’alcaldia al socialista Antoni Esteve. Soler, però, va recuperar el càrrec el març de 2008 mitjançant una moció de censura i el va mantenir fins al 2019, quan Miquel Bell-lloch, d’Esquerra Republicana, va accedir a l’alcaldia. L’octubre de 2020, Soler tornaria a recuperar el govern municipal amb una altra moció de censura.

Les eleccions del 2003 van posar fi a l’etapa de Josep Roselló i van obrir un període de protagonisme polític de Jordi Soler a Calonge i Sant Antoni. El resultat d’aquells comicis també va evidenciar el pes de les candidatures independents i la importància dels pactes en un consistori fragmentat. Una majoria de set regidors, formada per quatre forces polítiques, va ser suficient per canviar l’alcaldia i iniciar una nova etapa en la història municipal.

Bibliografia

- Publicitat -

Més àudios