El 26 de setembre de 2004, un incendi forestal va cremar bona part del massís del Montgrí i va afectar unes 671 hectàrees, segons l’informe dels Bombers de la Generalitat. El foc va començar a primera hora de la tarda a la zona de l’Abolleria, a Bellcaire d’Empordà, i es va estendre cap a la muntanya d’Ullà, el Montgrí i el Mont Pla, empès pel vent de nord.
L’incendi es va iniciar a les 14.20 hores. Les primeres informacions van atribuir l’origen a una possible avaria en un transformador elèctric. Les cròniques locals també situen el punt d’inici a la Bolleria o l’Abolleria. Per prudència, la causa s’ha d’explicar com una hipòtesi inicial i no com una dada tancada.
El foc va avançar amb rapidesa. El vent va empènyer les flames cap a la serra del Montgrí i va fer que l’incendi seguís carenes que facilitaven la propagació. En poca estona, el foc va arribar a espais molt visibles i propers a zones habitades. Va afectar la muntanya d’Ullà, el Montgrí, el Mont Pla i l’entorn de la vall de Santa Caterina.
La situació va generar preocupació a Ullà i Torroella de Montgrí. Les flames es van acostar a cases i masies, i també van provocar danys importants en una granja d’Ullà. Algunes cròniques del moment van remarcar que el foc podia haver avançat molt més si el vent hagués mantingut la mateixa intensitat durant més hores.
El dispositiu d’extinció va ser ampli. Segons l’informe dels Bombers, hi van treballar 151 bombers, 59 vehicles terrestres, quatre avions de vigilància i atac, dos hidroavions, tres helicòpters bombarders i un helicòpter de comandament. El desplegament va permetre contenir un incendi que avançava en un espai difícil i amb un vent desfavorable.
El control del foc va arribar l’endemà. Els Bombers el van donar per controlat el 27 de setembre a les 11.11 hores. La pèrdua de força del vent, la baixada de la temperatura i l’augment de la humitat van ajudar les tasques d’extinció. Tot i això, l’actuació no es va donar per acabada fins al 29 de setembre, a les 9.05 hores.
L’incendi va cremar 671 hectàrees, segons l’informe dels Bombers de la Generalitat.
L’impacte visual va ser molt fort. Una part extensa del Montgrí va quedar ennegrida. Les zones afectades eren espais coneguts pels veïns de Torroella, Ullà i l’Estartit, i també per les persones que freqüentaven els camins del massís. La vall de Santa Caterina va quedar dins l’àrea afectada, tot i que l’entorn més immediat de l’ermita es va salvar.
El número 26 de la revista El Montgrí, publicat després de l’incendi, va recollir la lectura local d’aquells fets. La revista parlava de quasi 700 hectàrees cremades i destacava que la tramuntana havia fet créixer el risc durant les primeres hores. També remarcava que el foc es va poder aturar abans que arribés a zones urbanes.
L’incendi va tenir conseqüències en la manera de gestionar la prevenció forestal. El butlletí municipal Informació Municipal explicava el 2006 que, després del foc, es van reforçar les tasques de vigilància i prevenció. També es van impulsar cremes controlades per reduir combustible vegetal i crear punts més favorables per a una possible intervenció dels equips d’extinció.
La coordinació entre Bombers, Agents Rurals, Ajuntament i organismes vinculats al Montgrí va passar a tenir més pes. L’objectiu era reduir el risc en un espai exposat al vent i amb una vegetació capaç d’alimentar incendis ràpids. Les actuacions posteriors buscaven evitar que un foc semblant pogués avançar amb la mateixa facilitat.
També es va reforçar el paper del voluntariat. Arran de l’incendi del Montgrí del 2004, es va activar la captació de voluntaris de l’ADF Montgrí per donar suport a les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals. L’agrupació ja existia des del 1998, però aquell episodi va donar més visibilitat a la necessitat de tenir equips locals preparats.
El gran incendi del Montgrí del 2004 va quedar fixat en la memòria local per la superfície cremada, per la proximitat de les flames a nuclis habitats i per la imatge del massís afectat pel foc. La resposta posterior es va traduir en més vigilància, treball preventiu i implicació local. Aquell setembre, el Montgrí va mostrar fins a quin punt el vent, la vegetació i la proximitat dels pobles podien convertir un incendi en una emergència de gran abast.
Bibliografia i fonts
Generalitat de Catalunya, Bombers, Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals, Informe de l’incendi de Torroella de Montgrí, 26/9/2004.
https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/foc_forestal/consulta_incendis_forestals/informes_incendis_forestals/2000-2009/2004/20040926_REG_Bellcaire-Torroella-de-Montgri.pdf
Govern.cat, “L’incendi del Baix Empordà es troba encerclat”, 27 de setembre de 2004.
https://govern.cat/gov/notes-premsa/67165/incendi-del-baix-emporda-troba-encerclat
El Montgrí, número 26, gener de 2005.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=montgri_26.pdf
Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 118, març de 2006.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_118.pdf
Ermita de Santa Caterina, “Història”.
https://ermitadesantacaterina.org/historia/
Ajuntament de Torroella de Montgrí, “La Gala Pro Baix Ter 2022 estarà dedicada a l’ADF Montgrí i l’ADF El Puig Segalar”, 8 de juliol de 2022.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4594-la-gala-pro-baix-ter-2022-estara-dedicada-a-l.html
