El 16 de juny de 2004, el celler del Mas Ponsjoan, al veïnat de Fonts de Calonge, va acollir la constitució de la Fundació Privada Remença XXI. La nova entitat naixia amb l’objectiu de protegir l’agricultura tradicional i familiar que encara es conservava a Calonge i Vall-llobrega i aconseguir el seu reconeixement com a patrimoni cultural. L’escriptura fundacional la van signar 22 pagesos dels dos municipis, 18 persones vinculades al món de la cultura de les comarques gironines i l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, en representació de l’Ajuntament.
La fundació era el resultat d’una llarga trajectòria de reivindicacions. A Calonge, diverses famílies havien mantingut una forma de treballar la terra que combinava el conreu de vinya, fruiters, oliveres i hortalisses amb l’elaboració i la venda directa dels seus productes. Als masos, el vi es continuava produint artesanalment, amb mètodes transmesos de generació en generació. Els pagesos venien la collita als mercats municipals o directament a les explotacions, sense passar necessàriament pels circuits de distribució comercial.
Aquest model agrícola havia sobreviscut a les transformacions econòmiques i urbanístiques de la segona meitat del segle XX. El planejament urbanístic aprovat el 1970 havia qualificat com a urbanitzable bona part del terme municipal, una circumstància que amenaçava la continuïtat de nombroses explotacions. Les mobilitzacions de la pagesia van contribuir a modificar aquesta situació i el Pla General de 1986 va permetre mantenir com a sòl no urbanitzable una part important de les terres conreades.
La defensa de l’activitat agrícola també va arribar als tribunals. Durant anys, els productors van haver de reivindicar el dret a comercialitzar directament les seves collites. Un dels conflictes més destacats va afectar la venda de productes al mercat diari de Palamós. El litigi es va resoldre favorablement als pagesos amb una sentència del Tribunal Suprem del 4 de febrer de 1999. La continuïtat dels cellers tradicionals i el reconeixement de l’elaboració de vi com una activitat pròpia de l’agricultura també formaven part d’aquestes reivindicacions.
Un dels principals impulsors de la defensa jurídica de la pagesia va ser l’advocat calongí Joan Molla Callís, vinculat al Mas Molla. Amb altres productors i persones interessades en la història local, va promoure el reconeixement del conjunt de masos com a patrimoni etnològic. La proposta pretenia protegir les construccions, les terres agrícoles i les activitats que encara s’hi desenvolupaven. A diferència d’altres elements patrimonials, es tractava de preservar explotacions en funcionament, on les famílies continuaven vivint i treballant.
El setembre de 2000, el ple de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, presidit per Josep Roselló, va acordar sol·licitar a la Generalitat el reconeixement d’una Zona d’Interès Etnològic. El 7 de març de 2002, el Departament de Cultura va iniciar l’expedient per declarar un conjunt de masos de Calonge i Vall-llobrega bé cultural d’interès nacional en aquesta categoria. Era un pas important per a una reivindicació que volia equiparar la preservació de l’activitat pagesa amb la protecció d’altres manifestacions del patrimoni cultural català.
La creació de la Fundació Remença XXI, dos anys després, havia de contribuir a gestionar i divulgar aquest patrimoni. Els seus estatuts establien com a finalitats conservar l’agricultura tradicional i familiar, protegir les explotacions, investigar-ne la història, donar a conèixer els seus productes i garantir-ne l’origen i l’autenticitat. El nom de l’entitat evocava els pagesos remences medievals i vinculava aquella lluita històrica amb les reivindicacions de les famílies agricultores contemporànies.
La fundació va començar a impulsar activitats culturals i divulgatives relacionades amb el món rural. El 2005 va publicar Un vi viu, un estudi sobre les particularitats de la producció vinícola tradicional. Amb els anys també va consolidar el Cap de Setmana del Vi de Pagès de Calonge, amb visites als masos, tastos, conferències i itineraris per conèixer el paisatge agrícola. Aquestes activitats van permetre acostar al públic les explotacions que havien motivat la creació de l’entitat.
La reivindicació de la Zona d’Interès Etnològic, però, no va culminar amb la declaració definitiva. El 7 de novembre de 2011, la Generalitat va arxivar l’expedient iniciat nou anys abans. Malgrat aquest resultat, la fundació va continuar treballant per donar visibilitat a l’agricultura tradicional i defensar-ne la viabilitat econòmica. El 2012, una nova regulació de la Generalitat va reforçar el reconeixement de la transformació de productes propis, com el raïm i les olives, dins de l’activitat agrària.
Vint anys després de la seva constitució, Remença XXI mantenia els objectius fundacionals. El 2024, l’entitat i l’Ajuntament van començar a preparar una candidatura per aconseguir que el paisatge agrícola de la conca del Tinar fos reconegut com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial, una distinció impulsada per la FAO. La iniciativa donava continuïtat a les reivindicacions que havien reunit pagesos, representants municipals i persones del món cultural al celler del Mas Ponsjoan aquell juny de 2004.
Bibliografia
- Molla i Callís, Joan; Loaisa i Dalmau, Esther (2006). «Visions de la pagesia de Calonge des de la fi del segle XVIII a la fi del segle XX». Estudis del Baix Empordà, volum 25, pàgines 185-224. https://iebe.org/wp-content/uploads/VOLUM-25-2006.pdf
- Associació d’Història Rural (2018). Entrevista a Joan Molla Callís. Mestall, número 44, desembre de 2018. https://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/mestall44.pdf
- El Punt Avui (2014). «Vi de pagès, deu anys al mapa». Balanç dels primers deu anys de la Fundació Remença XXI. https://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/182/626/article.pdf
- Fundació Remença XXI. Web oficial de l’entitat, amb informació sobre els objectius, la història i les activitats. https://funrem21.blogspot.com/
- Ateneu Popular de Calonge (2024). «20 anys de la Fundació Remença XXI». Revista de l’Ateneu, número 92. https://www.ateneucalonge.cat/revista/pdf/2024-trimestre2.pdf
