El 2009, Torroella de Montgrí ja havia superat clarament els 10.000 habitants. El padró situava el municipi en 11.598 veïns. La xifra confirmava un canvi que feia anys que es notava en els serveis, en els equipaments i en la vida quotidiana.
El creixement venia de lluny. Des dels anys noranta, el municipi havia anat guanyant població de manera sostinguda. Torroella, l’Estartit i els diferents nuclis del terme havien crescut amb ritmes diferents, però el resultat era el mateix: el municipi havia deixat enrere la mida d’una vila petita i havia entrat en una escala nova.
El pas dels 10.000 habitants ja havia tingut efectes abans del 2009. A les eleccions municipals de 2007, l’Ajuntament va passar de 13 a 17 regidors. El canvi en el ple era una conseqüència directa del creixement del padró.
El 2009, aquesta nova mida ja estava assumida. El municipi tenia més veïns, més tràmits, més mobilitat, més demanda d’equipaments i més necessitats de servei. També tenia una realitat interna més diversa, amb Torroella com a centre administratiu i comercial, i l’Estartit amb un pes propi vinculat al litoral, el port, les Illes Medes i l’activitat turística.
Aquest creixement també obligava a adaptar els serveis municipals. El 2009, l’Ajuntament treballava en projectes com el nou edifici de serveis i arxiu municipal de Can Mach, l’Espai Ter i el nou pavelló polivalent. Eren equipaments diferents, però responien a una mateixa realitat: un municipi més gran necessitava més capacitat de servei.
El cas de l’arxiu municipal és un bon exemple. La normativa obliga els municipis de més de 10.000 habitants a disposar d’arxiu municipal. Per això, el creixement del padró tenia efectes pràctics en l’organització de l’Ajuntament. No era només una xifra estadística. També comportava noves obligacions i més estructura administrativa.
El canvi de mida es notava també en el dia a dia. Més població volia dir més infants a les escoles, més ús dels equipaments, més pressió sobre la mobilitat i més necessitat de manteniment de l’espai públic. En un municipi amb nuclis diferenciats, aquesta gestió era més complexa que en una població compacta.
Torroella i l’Estartit havien de donar servei a residents, visitants i persones que hi tenien segona residència o activitat vinculada a la temporada turística. Aquesta combinació feia que la població oficial no expliqués tota la pressió que suportava el municipi en alguns moments de l’any.
Avui, Torroella de Montgrí continua per sobre d’aquell llindar. Segons l’Idescat, el municipi tenia 12.507 habitants el 2025. La xifra actual confirma que el pas dels 10.000 no va ser un episodi puntual, sinó l’inici d’una etapa en què Torroella i l’Estartit han funcionat com un municipi mitjà del Baix Empordà.
Bibliografia i fonts
Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 127, agost de 2007.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_127.pdf
Ajuntament de Torroella de Montgrí, Informació Municipal, número 139, agost de 2009.
https://www.torroella-estartit.cat/downloads.php?file=IM_139_AGOST_2009.pdf
INE, “Girona: Población por municipios y sexo. Series históricas de población desde 1996”.
https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?L=0&t=2870
EPData, “Población: inmigrantes, emigrantes y otros datos sobre los habitantes de Torroella de Montgrí”.
https://www.epdata.es/datos/poblacion-inmigrantes-emigrantes-otros-datos-habitantes-cada-municipio/3/torroella-montgri/7319
Idescat, “Torroella de Montgrí. El municipi en xifres”.
https://www.idescat.cat/emex/?id=171997
