El 8 de març de 2010, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró van quedar sota els efectes d’una de les nevades més fortes de les últimes dècades a Catalunya. La neu va arribar fins a tocar del mar, va complicar greument la circulació i va fer caure arbres, cables i torres elèctriques. Però al municipi l’emergència va anar molt més enllà de les hores que va durar la nevada. Les avaries a la xarxa elèctrica es van allargar durant dies i la subestació de Castell d’Aro es va convertir en una infraestructura clau per recuperar el servei a bona part de les comarques gironines.
El Servei Meteorològic de Catalunya havia advertit el dia abans de l’arribada d’una massa d’aire molt fred i de la possibilitat que la neu baixés fins al nivell del mar. Durant el dia 8, la formació d’una depressió al Mediterrani va intensificar les precipitacions. La neu era especialment humida i pesada, fet que va afavorir-ne l’acumulació sobre els arbres i les infraestructures elèctriques.
L’episodi va deixar gruixos importants en nombrosos punts del Baix Empordà. La Generalitat va informar posteriorment de 40 centímetres a la Bisbal d’Empordà i 12 a Palamós. No consta una mesura oficial equivalent per a Castell d’Aro, Platja d’Aro o s’Agaró, però els tres nuclis van quedar emblanquinats i van patir directament les conseqüències d’un temporal que va afectar tot el nord-est del país.
Una de les primeres dificultats va ser la mobilitat. La nit del 8 de març hi havia 180 carreteres afectades a Catalunya i 35 completament tallades. Entre aquestes hi havia la C-31 al seu pas per Castell-Platja d’Aro, una de les principals vies de comunicació de la Costa Brava central. L’AP-7 també estava tallada entre Maçanet de la Selva i la frontera francesa i bona part de la xarxa viària gironina acumulava problemes.
La situació més complicada, però, va arribar amb l’electricitat. La combinació del pes de la neu, el vent i les avaries va provocar la caiguda de desenes de torres d’alta tensió al nord-est de Catalunya. El Servei Meteorològic situa el balanç en 33 torres. A la mitjanit del 8 al 9 de març encara hi havia uns 220.000 abonats sense electricitat, principalment a les comarques gironines.
A Castell-Platja d’Aro, la recuperació del servei va ser lenta i desigual. Alguns sectors van anar recuperant l’electricitat mentre d’altres continuaven depenent de grups electrògens. La subestació de Castell d’Aro havia quedat afectada i el seu funcionament era especialment important per normalitzar la xarxa de la Costa Brava.
Quatre dies després de la nevada, el municipi continuava sent un dels centres de l’emergència. El 12 de març, el conseller d’Interior, Joan Saura, es va reunir al Parc de Bombers de la Vall d’Aro amb representants de Bombers, Mossos d’Esquadra, policies locals, Creu Roja i SEM. També hi van participar l’alcaldessa de Castell-Platja d’Aro, Dolors Padilla, i els alcaldes de Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Calonge.
Aquell dia encara hi havia milers de gironins sense electricitat. Saura va reclamar a Endesa més concreció sobre els terminis de recuperació i va arribar a recomanar que els propietaris de segones residències evitessin desplaçar-se a la Costa Brava aquell cap de setmana si no era necessari.
El dissabte 13 de març es va aconseguir reparar la subestació de Castell d’Aro. La seva recuperació va permetre reduir de prop de 10.000 a uns 5.000 els abonats que encara continuaven sense servei a les comarques gironines. També va permetre retirar alguns dels generadors utilitzats provisionalment a Castell d’Aro per portar-los a altres zones. Endesa tenia en aquells moments prop de 1.200 tècnics treballant per torns les 24 hores.
La situació al municipi, però, encara no estava del tot resolta. A les 19.33 hores d’aquell dissabte, Protecció Civil calculava que unes 2.000 persones de Castell-Platja d’Aro continuaven afectades parcialment per problemes en el subministrament. No tot el municipi havia estat sis dies seguits completament sense llum: hi havia sectors recuperats, d’altres alimentats amb generadors i punts on persistien les incidències.
I quan la situació començava a normalitzar-se, el diumenge 14 de març es va produir una nova apagada. Cap a dos quarts de vuit del vespre va fallar la línia d’alta tensió Tordera-Lloret de Mar, que alimentava les subestacions de Lloret i Castell d’Aro. Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa i Lloret van tornar a quedar afectats. Protecció Civil va situar posteriorment l’afectació en unes 40.500 persones, equivalents a uns 20.000 abonats segons Endesa. El servei es va anar recuperant durant la nit.
Les conseqüències encara eren visibles setmanes després. Per Setmana Santa, uns vint-i-cinc dies després del temporal, Platja d’Aro mantenia generadors preparats davant de possibles noves incidències perquè la xarxa encara funcionava de manera provisional en alguns punts. Dolors Padilla explicava a RAC1 que el municipi esperava una ocupació turística al voltant del 80%, però reconeixia que la recuperació de la xarxa elèctrica no s’havia completat.
La nevada també va deixar danys en altres infraestructures. El 15 de març es va detectar una esllavissada al camí de ronda a la zona de Cala dels Canyers, entre Cala del Pi i Cala Belladona. Alguns trams van quedar tancats durant mesos. El juny de 2011 es va poder reobrir el sector entre Sa Cova i Cala del Pi després d’una actuació municipal valorada en 20.000 euros.
Castell-Platja d’Aro també va presentar a l’Estat un projecte de 54.954,86 euros per reparar danys causats per les nevades, dins una línia d’ajuts per catàstrofes naturals. La subvenció concedida va ser de 23.865,62 euros. Aquella quantitat corresponia a les actuacions incloses en aquesta petició i no al cost total dels desperfectes públics i privats provocats pel temporal.
Un any després, la nevada continuava present en el debat sobre la seguretat de la xarxa. Dolors Padilla expressava dubtes sobre la capacitat de les infraestructures per afrontar un episodi semblant i l’Ajuntament havia adquirit dos generadors propis, un per al pavelló municipal i un altre per a la ràdio. La neu havia caigut el 8 de març, però recuperar completament la normalitat havia costat molt més que un dia.
Bibliografia
Ràdio Capital, «15 anys de la gran nevada del 8 de març de 2010 al Baix Empordà: un record inesborrable», 8 de març de 2025:
https://www.radiocapital.cat/15-anys-de-la-gran-nevada-del-8-de-marc-de-2010-al-baix-emporda-un-record-inesborrable/
Servei Meteorològic de Catalunya, «Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010»:
https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/publicacions/miscellania/un-estudi-analitza-les-tempestes-de-la-gran-nevada-que-hi-va-haver-a-catalunya-el-2010/
Generalitat de Catalunya, «El conseller Saura es reuneix amb els operatius d’emergències i amb alcaldes de municipis afectats pels efectes del temporal de neu», 12 de març de 2010:
https://govern.cat/gov/convocatories/11961/conseller-saura-reuneix-operatius-emergencies-alcaldes-municipis-afectats-pels-efectes-del-temporal-neu
Generalitat de Catalunya, «Disminueix l’afectació a la xarxa elèctrica», 13 de març de 2010:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/27962/disminueix-afectacio-xarxa-electrica
RTVE, «Aún hay 5.000 abonados sin luz tras reparar la subestación de Castell d’Aro de Girona», 13 de març de 2010:
https://www.rtve.es/noticias/20100313/aun-hay-5-000-abonados-sin-luz-tras-reparar-la-subestacion-de-castell-d-aro-de-girona/323511.shtml
Generalitat de Catalunya, «La localització de l’avaria elèctrica permet que els afectats es redueixin a 40.500 persones», 14 de març de 2010:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/28042/localitzacio-avaria-electrica-permet-que-afectats-redueixin-40500-persones
Diari de Girona, «Platja d’Aro reobre part del camí de ronda tancat per la nevada del març del 2010», juny de 2011, reproduït al recull de premsa municipal:
https://ciutada.platjadaro.com/recullpremsa/2011/Juny/RP0611S4.pdf
3Cat, «La lenta recuperació dels boscos gironins fa augmentar el risc d’incendis un any després de la gran nevada», 8 de març de 2011:
https://www.3cat.cat/324/la-lenta-recuperacio-dels-boscos-gironins-fa-augmentar-el-risc-dincendis-un-any-despres-de-la-gran-nevada/noticia/1100146/
