El 6 d’octubre de 2012, Platja d’Aro va obrir al públic la primera fase del Parc dels Estanys. L’actuació recuperava una part de l’antiga zona humida de la plana del Ridaura i convertia un espai que també tenia una funció de protecció davant les inundacions en un parc urbà dedicat a la natura i a l’observació d’ocells. L’estrena va coincidir amb el Dia Mundial dels Ocells i va incloure activitats familiars i visites ornitològiques.
El parc tenia una particularitat des del principi: la seva existència estava lligada a l’aigua. La gran bassa podia emmagatzemar fins a 60.000 metres cúbics procedents dels excedents del riu Ridaura i de la xarxa d’aigües pluvials quan hi havia precipitacions fortes. Aquesta infraestructura ajudava a reduir el risc d’inundacions al nucli urbà i, al mateix temps, permetia recuperar un paisatge d’aiguamolls i canyissars semblant al que havia ocupat històricament la plana abans de la seva transformació agrícola i urbana.
Aquell origen explica que el Parc dels Estanys no fos concebut simplement com una nova zona verda. La voluntat era fer compatible la visita pública amb la recuperació dels hàbitats naturals. El Grup de Natura Sterna va participar activament en el disseny de l’espai i calculava que a la zona humida s’hi podien observar unes 250 espècies d’ocells, entre les que hi vivien habitualment i les que hi feien parada durant les migracions.
La intervenció inicial va incorporar un itinerari de natura, punts de guaita, zones d’estada, descans i joc i elements informatius. El recorregut interior estava delimitat per una barana de fusta d’uns 570 metres i una segona tanca separava els visitants de la zona d’aigua per protegir la fauna. Els miradors permetien observar els ocells a distància sense haver d’entrar a les àrees més sensibles.
L’Ajuntament havia destinat 168.000 euros a aquella primera actuació. El projecte global abraçava unes quinze hectàrees, però el parc no es va completar de cop. La documentació municipal posterior concreta que el 2012 es van adequar inicialment 11,10 hectàrees. Les 4,10 hectàrees restants no s’incorporarien fins deu anys després, el 2022.
Això permet aclarir una diferència entre les xifres que apareixien en les informacions de l’època. La nota de premsa de 2012 presentava el projecte com un gran parc de 150.000 metres quadrats, però es tractava de la superfície prevista per al conjunt. La primera fase inaugurada aquell octubre encara no ocupava tot l’àmbit. Durant l’hivern següent també estava prevista la reforestació de 35.000 metres quadrats amb pins, sureres, roures i vegetació pròpia dels boscos de ribera.
La transformació recuperava, en part, un paisatge que havia desaparegut. Jaume Ramot, president del Grup de Natura Sterna, ha explicat posteriorment a Ràdio Capital que una part important de la plana que avui ocupa Platja d’Aro havia estat antigament una zona d’aiguamolls. L’entitat naturalista va treballar amb l’Ajuntament per definir les condicions que havia de tenir el nou parc perquè les espècies vegetals i animals hi poguessin trobar un hàbitat adequat.
Pocs mesos abans de l’obertura, El Punt Avui ja explicava que els ornitòlegs de Sterna havien identificat 252 espècies diferents a la Vall d’Aro. La xifra era lleugerament superior a les 250 que utilitzava la informació municipal, de manera que el més precís és parlar d’unes 250 espècies. El mateix article destacava la doble funció de la bassa: protegir Platja d’Aro de possibles inundacions i recuperar els vestigis dels antics aiguamolls.
L’espai va anar adquirint noves funcions després de la inauguració. L’any 2014, el Parc dels Estanys va començar a acollir exposicions temporals d’escultures de gran format a l’aire lliure. Les successives mostres van deixar també peces permanents, de manera que el parc va afegir una dimensió cultural a les funcions naturalista, pedagògica i hidràulica amb què havia nascut.
El projecte inicial es va acabar de completar el 2022, quan es van incorporar les 4,10 hectàrees que quedaven pendents. L’ampliació va incloure nous itineraris i un centre d’interpretació i va portar el parc fins a les 15,20 hectàrees actuals. Ràdio Capital recordava aleshores que les primeres 11,10 hectàrees havien estat adequades precisament l’any 2012.
Aquella obertura del 6 d’octubre va ser, per tant, l’inici d’un espai que encara estava per completar. El parc sorgia d’una necessitat molt pràctica, gestionar l’aigua en una plana vulnerable a les inundacions, però ho feia recuperant una part del paisatge natural perdut i obrint-lo a la ciutadania. Deu anys després, l’ampliació acabaria de donar forma al projecte que Platja d’Aro havia estrenat el 2012.
Bibliografia
Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «S’inaugura la primera fase del Parc dels Estanys de Platja d’Aro, un gran espai urbà de 150.000 m² amb atractiu ciutadà, turístic i ornitològic», 11 d’octubre de 2012.
El Punt Avui, «El parc dels Estanys de Platja d’Aro disposarà aviat de miradors d’aus», 22 de juny de 2012.
Consultar el recull de premsa
Ràdio Capital, «Història i singularitat del Parc dels Estanys de Platja d’Aro», 2024.
Consultar Ràdio Capital
Ràdio Capital, «Inaugurada l’ampliació del Parc dels Estanys de Platja d’Aro», 9 de maig de 2022.
Consultar Ràdio Capital
Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Ampliació del Parc dels Estanys», 9 de maig de 2022.
Consultar la informació municipal
