El 22 d’abril de 2023, Pals va incorporar per primera vegada un gegant propi a la seva cultura popular. Es deia Pere l’Arrossaire i representava una de les activitats més vinculades a la història del municipi: el conreu de l’arròs. La figura es va presentar i batejar coincidint amb els actes de Sant Jordi i, després de l’estrena, va sortir en cercavila pels carrers del poble.
La presentació es va fer després d’un concert de la coral In Crescendo i d’una lectura de poemes a l’església de Sant Pere. A continuació va arribar el bateig del nou gegant i una rua que va recórrer els carrers fins a la plaça Catalunya. La jornada comptava també amb la participació d’altres colles geganteres, que van acompanyar Pals en l’estrena d’una figura que fins aquell moment el municipi no havia tingut.
En Pere l’Arrossaire havia estat construït pel taller Ventura & Hosta, de Navata, especialitzat en la creació i restauració de gegants, capgrossos i altres elements d’imatgeria festiva. La figura va ser concebuda com un arrossaire, amb una indumentària relacionada amb les feines tradicionals del camp i amb una activitat que forma part de la identitat agrícola de Pals des de fa segles.
La idea de crear un gegant havia sorgit de l’Ajuntament. Al voltant del projecte es va formar un grup de persones disposades a fer-lo sortir i donar continuïtat a l’activitat gegantera. Entre les primeres persones que s’hi van implicar hi havia pares i mares vinculats a la llar d’infants. Aquell grup seria l’origen de la colla que durant els mesos següents començaria a participar en festes i trobades dins i fora del municipi.
L’elecció d’un arrossaire tenia una vinculació directa amb la història de Pals. El conreu de l’arròs està documentat al municipi des de l’edat mitjana. L’any 1452 ja hi ha constància d’un molí relacionat amb aquest cereal, que durant segles va tenir una presència irregular a les zones humides de la plana. Les dificultats sanitàries atribuïdes a les aigües estancades i els conflictes que generava el seu cultiu van provocar diferents prohibicions fins que una reial ordre de 1838 en va impedir el conreu.
L’activitat arrossera va recuperar força a finals del segle XIX gràcies a Pere Coll i Rigau. Nascut a Torroella de Montgrí, havia marxat a Cuba, on va fer fortuna, i en tornar a l’Empordà va adquirir el Mas Gelabert de Pals i diverses terres de l’entorn. Coll va impulsar novament el conreu de l’arròs introduint sistemes que permetien renovar i fer circular l’aigua dels camps, una de les condicions necessàries perquè se n’autoritzés de nou la plantació.
A partir de començaments del segle XX, el cultiu es va anar estenent una altra vegada per la plana de Pals. Amb els anys, els arrossars es van convertir en una part característica del paisatge agrícola del municipi. El cereal va passar també a ocupar un lloc destacat en la gastronomia local i en la promoció del poble, fins al punt que l’arròs de Pals és avui un dels productes més identificats amb el municipi.
La figura estrenada el 2023 recollia aquesta tradició i la traslladava al món geganter. En Pere permetia que Pals disposés d’un personatge propi per participar en cercaviles i trobades de cultura popular. Després del bateig de Sant Jordi, el gegant va començar a sortir en diferents activitats i el grup que se n’encarregava va anar creixent.
Aquell primer any va servir per posar en marxa una activitat que fins aleshores no existia al municipi. Els portadors havien d’aprendre a carregar i fer ballar la figura, mentre al voltant del gegant s’organitzava la resta de persones necessàries per participar en cercaviles i trobades. El projecte va anar incorporant famílies i veïns interessats a formar part de la nova colla.
Un any després de l’estrena, el grup aplegava una vintena de persones. El gener de 2024 es va inscriure formalment l’Associació Gegants de Pals, que va donar estructura a l’activitat iniciada amb l’arribada d’en Pere. La colla celebrava aquell abril el primer aniversari del gegant amb noves activitats i ja treballava en la possibilitat d’ampliar la família gegantera amb una figura femenina que representés també el municipi.
L’aparició d’en Pere l’Arrossaire va afegir així una nova expressió de cultura popular al calendari de Pals. El gegant podia participar en les celebracions pròpies del poble i, al mateix temps, representar-lo quan la colla es desplaçava a trobades d’altres municipis. El seu nom, la indumentària i l’ofici escollit permetien identificar-lo immediatament amb un paisatge i una activitat molt lligats a la història local.
Aquell Sant Jordi de 2023, els carrers de Pals van veure caminar per primera vegada una figura que havia de continuar apareixent en les festes del municipi. En Pere l’Arrossaire es convertia en el primer gegant de Pals i obria el camí a una nova colla gegantera construïda al seu voltant.
Bibliografia
Ajuntament de Pals, «Llibres i roses per Sant Jordi», programació de Sant Jordi de 2023:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/llibres-i-roses-per-sant-jordi/
Ràdio Capital, «Els Gegants de Pals celebren el seu primer aniversari amb diverses activitats», 2024:
https://www.radiocapital.cat/els-gegants-de-pals-celebren-el-seu-primer-aniversari-amb-diverses-activitats/
GegantCat, fitxa del gegant de Pals, Pere l’Arrossaire:
https://gegantcat.com/fitxa/gegant-de-pals
Ajuntament de Pals – Visit Pals, «Història de l’arròs de Pals»:
https://www.visitpals.com/ca/l-arros-de-pals/historia/
