No va ser la primera pel·lícula que hi vaig veure, però recordo que és a l’Arinco on hi vaig veure “Indiana Jones al temple maleït”. Hi vaig anar amb el meu pare, la meva mare i la meva germana i com que jo era molt petit i vam arribar quan ja feia una mica que la pel·lícula havia començat i la imatge d’el bruixot traient el cor a un dels personatges em va espantar tant, a la segona projecció (encara es feien pel·lícules en sessió contínua) no vaig voler veure la pel·lícula sencera, sinó que quan vam arribar al punt on vam entrar al cinema, vaig insistir per sortir i no tornar a veure la “segona mitja part”.
A l’Arinco també hi vaig veure E.T l’extraterrestre. A l’Arinco també hi vaig passar moltes tardes de diumenge, hi vaig veure la primera part de Matrix, agafat de la mà de la Matilda, la meva nòvia de l’època i a l’Arinco m’hi havia menjat fins i tot un entrepà de llom amb formatge.
Ahir Ràdio Palamós informava que després de les negociacions entre propietat del cinema i l’Ajuntament, l’Arinco tanca definitivament i tot i que el consistori els hi ha ofert incentius fiscals, el tancament és definitiu. Així ho deia l’Alcalde del poble en declaracions a la ràdio municipal.
També va dir que Palamós tindria sessions de cinema encara que no sigui al cinema Arinco, però aquest tancament va més enllà del fet que el poble es quedi sense sala regular. Molt elevats haurien de ser els ncentius econòmics perquè la sala es mantingués oberta i no perdés diners, perquè el problema de fons va més enllà de la baixa assistència. Ens aboquem a la desaparició d’espais emblemàtics en pro de la homogeneització dels pobles i ciutats perquè no fem massa res per preservar-los des de l’administració, però tampoc des de la mateixa societat. Obrim museus de la pesca, del suro o de la terracotta per recordar el passat pesquer, surer o ceramista, però anem deixant morir espais actuals. Potser d’aquí a uns anys haurem d’obrir el museu de l’entreteniment de l’Empordà, on hi ficarem el magic park, els cinemes de Palamós, el Pachà de Platja d’Aro, La magnòlia de La bisbal o tants d’alters espais. En fi, alguns diuen que els temps canvien i jo dic que es van perdent espais de singularitat.
Com diu la frase, “L’arinco est mort, vive l’Arinco”
