Aquest dissabte 15 de juny els Ajuntaments de tot el país celebraran la cerimònia democràtica de presa de possessió dels nous regidors i regidores, i d’entre aquests nomenaments, en sortiran els nous alcaldes i alcaldesses. El mandat 2019-2023 comença tot just aquest dissabte, i serà l’inici d’un ball polític que pot fer estranyes combinacions dansaires.
Els partits polítics que hagin arribat a pactes, ballaran arramblats. Els partits polítics més atrevits ballaran sols. I d’altres ballaran amb socis acabats de conèixer fa quatre dies.
A mi, la democràcia local sempre m’ha acompanyat en la meva vida professional. Com a periodista, i ara ja sóc del vells, he escrit milers d’articles parlant de regidors, d’alcaldes i alcaldesses, des d’un costat i des d’un altre, i m’agrada encara quan veig aquella primera espurna innocent als ulls dels regidors i regidores que comencen; aquells dubtes en el pronunciar el jurament o promesa, o també aquella empenta i força creativa dels inicis. Certament, els inicis són il.lusionants.
M’agrada la política local. Que només té un jutge sever i implacable: el veí, el ciutadà, el mes crític de tots els poders haguts i per haver. I m”agrada veure que, malgrat tot, cada quatre anys apareixen noves persones que fan el pas i diuen “sí”, jo vull treballar per millorar el meu municipi, la meva ciutat, la meva gent. Poques coses deu haver-hi tan nobles. Encara que després es trobin, massa sovint, un camí ple d’espines.
I els que pleguen aquest dissabte, pel motiu que sigui, la meva més gran admiració i respecte. Que sàpiguen que sempre defensaré que mereixen un homenatge ciutadà sincer. La sensació de buidor que deu sentir, per exemple, un exalcalde, o un exregidor, deu ser immensa, acostumat a quatres anys de paradisos artificials i debats versallescos que desapareixen.
Però anem a les coses bones, que el cicle de la vida política es regenera aquest dissabte i els periodistes tindrem una nova ocasió de 1460 dies, o sigui, quatre anys, per explicar la vida dels ajuntaments per terra, mar i twitter. Els periodistes seguirem aquí per explicar-ho.
Nomes per acabar: un desig de sort. A totes les persones que dissabte començaran com a regidors, regidores, alcaldes o alcaldesses: Sort i encerts, valentia i ànims, perquè això va també de dignitat. D’ells i elles, i del poble a qui representen.
