El més lògic és que una col·laboració amb un mitjà, després d’un dia d’eleccions com les d’ahir, anòmales, amb candidats a la presó o exiliats, il·legítimes, convocades pel president del partit polític més corrupte d’Europa de manera il·legítima, arrogant-se competències que no li corresponien de manera inconstitucional, deia que el més lògic, seria parlar dels resultats d’ahir. Ho faré, però no gaire, perquè la meva opinió en aquest àmbit no té massa valor. Estem igual que abans, amb dos blocs molt marcats i uns pocs que naveguen. El PP no. A Catalunya, el responsable d’aquest desfici, de la violència institucional, de les clavegueres, ha passat a ser irrellevant i gairebé es queda fora del Parlament, la qual cosa hagués estat sensacional. Mentre, l’extrema dreta taronja, mal que em pesi, és el partit més votat.
I ara què? Doncs a continuar, a exigir la restitució del govern legítim de Catalunya i ampliar la base d’aquesta majoria independentista. Però mentre treballem, mentre continuem endavant, anem al teatre. Deia Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, que mai no havia percebut com en aquesta edició que acaben de tancar, que la gent anava al teatre per reposar momentàniament de la situació política del país. Fins i tot així li ho feien avinent alguns dels espectadors personalment. És un dels valors del teatre. No l’únic, però sí un dels importants.
Aquest Nadal, mentre intentem que deixi la presó i l’exili el govern legítim del país, aprofiteu l’extensa oferta teatral i circense, amateur o professional, existent. Començant pels Pastorets, segur que al vostre poble o ciutat n’hi ha i seguint, si ho voleu aprofitar, per la programació de les sales barcelonines si és que voleu fer una escapada. Al Mercat de les Flors els Eia fan una meravella que es diu In Tarsi. Una altra meravella, al Teatre Lliure, Rühmia. Tots dos espectacles de circ esplèndids. A la Sala Beckett hi teniu aquest Nadal el pack de la banyolina Clàudia Cedó amb Tortugues: la desacceleració de les partícules i L’home sense veu. I aquestes només en són algunes de les possibilitats. Aneu al teatre, espolseu-vos l’angoixa i endavant les atxes, que la república ens espera.
