SOS Costa Brava reclama a la Generalitat un impuls de les polítiques de protecció del litoral gironí després d’analitzar l’estat de nou espais inclosos en la Xarxa Natura 2000. En una entrevista al Supermatí, l’advocat de l’entitat, Eduard de Ribot, ha explicat que la diagnosi presentada a Palafrugell conclou que cap dels nou espais analitzats compleix tots els requeriments legals necessaris per garantir-ne una protecció adequada.
Segons de Ribot, el cas més greu és el de les Muntanyes de Begur, un espai que es va delimitar indicativament l’any 1992 però que, més de trenta-cinc anys després, continua sense una protecció efectiva.
SOS Costa Brava reclama una delimitació definitiva, un pla especial d’ordenació d’usos, un pla rector d’ús i gestió, un òrgan gestor, un pressupost específic i personal per garantir la preservació de l’espai.
L’entitat alerta especialment dels conflictes urbanístics als límits de les Muntanyes de Begur i considera urgent aclarir quins terrenys formen part de l’espai protegit. També reclama preservar els connectors naturals i evitar noves urbanitzacions en zones d’alt valor ambiental.
Durant l’acte celebrat a Can Genís, a Palafrugell, el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilaür, va traslladar a SOS Costa Brava que el Departament preveu ampliar espais protegits del litoral gironí i que en els propers mesos podrien sortir a informació pública algunes propostes. Tot i això, segons de Ribot, no es va concretar cap compromís específic sobre les Muntanyes de Begur.
SOS Costa Brava també ha proposat ampliar la protecció marina a quatre espais del litoral empordanès: l’Albera Marítima, les badies de Roses i Pals i l’espai marí Empordà Dos.
De Ribot alerta que el mar també afronta noves pressions, especialment vinculades a projectes energètics i industrials. Entre aquests projectes hi ha la possible implantació de macroparcs eòlics marins al Golf de Roses, el projecte experimental PlemCat i infraestructures relacionades amb el transport d’hidrogen.
Per això, l’entitat defensa que cal identificar i preservar les zones marines amb més valor ecològic abans que aquests projectes avancin.
L’advocat reivindica que SOS Costa Brava no es limita a denunciar projectes, sinó que també presenta alternatives. En el cas de la protecció marina, la proposta s’ha elaborat amb el suport de biòlegs marins i investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, l’Institut de Ciències del Mar i la Universitat de Girona.
De Ribot defensa aquesta via propositiva i recorda que actuacions anteriors de l’entitat, com el pla director del litoral, van contribuir a preservar més de 1.500 hectàrees de sòl i eliminar 20.000 habitatges previstos.





