Bon dia, oients de Ràdio Capital!
L’any que ve farà cinquanta anys que es pot tornar a votar amb sufragi universal lliure, directe i secret, després de quaranta anys de dictadura. Tot i que des de 1891 tots els homes majors de 25 anys tenien dret a vot, es va reconèixer el vot de les dones en la Constitució de 1931, gràcies a figures com Clara Campoamor. De manera que les dones vam poder votar per primera vegada en les eleccions generals de novembre de 1933. No fa ni cent anys.
Tot aquest preàmbul em serveix per parlar de la defensa del vot femení que van dur a terme les nostres escriptores dels anys trenta. Ara ho podem conèixer millor gràcies a la tasca d’editorials com Comanegra que han publicat reculls d’articles de dones com Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau o Aurora Bertrana que, a la premsa de l’època, van fer campanya a favor del vot femení.
A l’article “Altra vegada el vot” del 16 de maig de 1930, Anna Murià escrivia: “Ens el donaran? No ens el donaran? De cert, no en sabem res. Dies enrere, quan en parlàrem, ho férem amb la convicció que era un fet. Avui dubtem. Les darreres notícies que han arribat a nosaltres, referents a aquest assumpte, no són gens esperançadores.” I continua més endavant: “Demanarem i demanarem i insistirem en el prec fins a fer-nos escoltar. I confiem que no serem soles a demanar, perquè els homes intel·ligents […] ajuntaran llur prec al nostre.”
El 12 d’octubre de 1931 Rosa Maria Arquimbau escrivia a La Rambla, l’article “El nostre vot”, que començava així: “Ací i fora d’ací, l’home, ara que ja ens començàvem d’acostumar a tractar-lo com un amic, ens fa la guerra. S’oposen que votem, perquè tenen massa orgull i massa por. Per res més. Orgull, perquè tenen la sospita que perdran una part d’atribucions. Por, perquè no es veuen capaços de contenir-nos.”
Aurora Bertrana també va escriure diversos articles sobre aquesta qüestió. En el del 10 d’octubre de 1931 “Ja podem votar” aplaudia el vot femení així: “Els homes del Govern ens han judicat prou aptes per a compartir, amb ells, la responsabilitat del sufragi. Ja podem votar!” I en l’article “Com voten moltes dones” de 21 de gener de 1934 va fer aquesta proclama: “Cultura i més cultura, amics esquerrans. Ella sola ha d’enfonsar els vells predominis del fanatisme i de l’autocràcia. Perquè hi hagi un sufragi sincer, perquè el nombre de vots correspongui exactamente al nombre d’opinions ciutadanes, cal educar el poble.”
Cultura i educació, dos pilars de la nostra societat per aconseguir drets, i mantenir-los. Anem a votar, o no, de manera rutinària, sense pensar que és un dret que a la dona li va costar d’aconseguir.
