Arriba Juny en majúscules, i a Sant Feliu de Guíxols veuen com el nom del mes adquireix un sentit més profund, que dona sentit al seu himne de ciutat. La sardana ‘Juny’, de Juli Garreta, és des de fa 15 anys l’himne de Sant Feliu i és precisament aquest mes quan els enèrgics compassos i la força que transmet aquesta peça tenen més sentit que mai. El geni creatiu de Garreta es va inspirar en la sega, en la força, en el dinamisme, en l’acció. I d’alguna forma aquesta ciutat frontera entre Selva i Empordà reviu cada juny una explosió creativa.
Sant Feliu de Guíxols té activitat tot l’any, bé que ho sap tota la comarca i tot Catalunya, i més amb les xarxes socials, on es reflecteix a cada moment l’eslògan passat que proclamava “La ciutat que es mou”. Però és especialment a partir de finals d’abril, de Sant Jordi en endavant, que la badia dolça i encalmada que definia Gaziel es converteix en una olla a pressió singular on totes les entitats floreixen, amb uns mesos com maig, juny especialment i fins al declinar de setembre, on l’explosió creativa fa emergir talent arreu.
Alguns exemples. A finals de maig, Sant Feliu superava amb nota la darrera versió de Guíxols Flors, l’esdeveniment floral més antic de la demarcació de Girona. Sí, més antic que Temps de Flors. I tothom s’hi va implicar, que feia goig fer un passeig i veure creacions amb catifes de flor, el concurs i mil actes més. Va ser un èxit col·lectiu, de moltíssimes persones i moltíssimes entitats. I anant més enllà, aquest principi de juny Sant Feliu de Guíxols ha tancat amb èxit la darrera versió, la que fa deu, de la Fira del Conte.
Espectacular, carrers pleníssims de gent seguint l’estela de contes de fades, de mainada il·lusionada, de paradetes de llibres i contes, d’il·lustració, de personatges fent teatre de carrer i el que per a mi és més important: ple de nens i nenes que s’asseuen a terra mentre algú, generalment un adult, comença una història i capta la seva atenció dient “hi havia una vegada”. Sabem tots que les escoles solen acabar el curs amb una festa. Doncs per mi aquesta és l’autèntica festa de final de curs, un cap de setmana de contes ben màgic, per a tothom.
I juny és també l’inici d’estiu, el descobriment del mar, les activitats a l’aigua, l’esport, l’aventura, l’oci… Tot en un punt autèntic, vivaç i molt genuí, molt propi de Sant Feliu. Vindran les següents setmanes i vindran la Festa Major, el Festival de la Porta Ferrada la cultura, l’art, els passejos, les tapes, els gintonics i qui sap quantes coses més. Segurament coses bones.
Qualsevol ciutat del món, Sant Feliu també, té els seus problemes, els seus defectes, perquè és creació humana. Però els colors de juny en aquest indret són propis. Caldria captar-los i traslladar-los a les aplicacions informàtiques, a les aplicacions dels mòbils. A Instagram hi ha un filtre que es diu París, Tokio, Río, un altre que es diu Los Angeles. Si aconseguissim crear un filtre propi que captés l’essència d’un mes de juny a Sant Feliu, es publicarien fotos vives, enèrgiques i especialment, molt autèntiques. Si no s’aconsegueix crear aquest filtre, la solució és senzilla. Aneu a Sant Feliu i feu qualsevol foto on us hi porti la vista. sense fer res, ja tindrà aquest toc propi.
