Bon dia estimades i estimats oients. El meu comentari és sobre alguns esdeveniments que estan sembrant el país d’hilaritat de somriures i a més d’un fan que es posi les mans al cap. És un esdeveniment mundial que no passa a les nostres comarques, però en volia parlar sobretot, perquè ens serveixi d’exemple a les nostres comarques de l’Empordà, de la Selva… de tot el que no s’ha de fer. Es tracta dels jocs del mediterrani de Tarragona 2018, que s’acaben el diumenge vinent i, què voleu que us digui, suposo que esteu igual que jo, entre estupefactes, somrients i una mica atabalats per la imatge que s’està donant, no només de Tarragona, de Catalunya o fins i tot d’Espanya, sinó de l’espècie humana.
“Tot plegat m’ha recordat a un gran guinyol, que es pot comparar una mica al fum que hi havia darrere el Fòrum 2004”
Hem vist de tot. Hem vist una vaga d’àrbitres enmig d’un combat on els àrbitres es plantaven perquè no cobren, hem vist pavellons, graderies, llocs destinats al públic absolutament buits, mentre a la pista s’hi estava jugant el que fos, hem vist esportistes en podiums de porexpan, que a l’hora de rebre la medalla, n’hi havia d’haver un altre del seu equip alçant la bandera perquè no hi havia voluntaris, l’altre dia vaig veure uns pobres medallistes que s’havien de penjar les unes a les altres les medalles per falta de personal, un treballador amb un cotxe oficial va atropellar un nen de 5 anys, s’ha enfonsat una enmig d’un partit de bàsquet, anuncis de cases de barrets al costat de pòdiums a plè sol mentre esperaven esportistes i a més a més, de rerefons (i això ja no em fa tanta gràcia) tots els embolics que hi ha hagut entre partits unionistes, Vox, entrades pe rgent concreta, invitacions, etc.. Per exemple el rei amb el president català i el president espanyol, xiulades, etc…
Tot plegat m’ha recordat a un gran guinyol, que es pot comparar una mica al fum que hi havia darrere el Fòrum 2004. en fi, aquestes setmanes hem rigut molt amb els jocs del mediterrani i desitjo que des d’ara fns a diumenge (que s’han d’acabar) no en passi alguna de més grossa.
