Grans mobilitzacions per reivindicar el referèndum, grans mobilitzacions per protestar contra la violència policial, grans mobilitzacions amb els primers empresonaments de polítics, grans mobilitzacions per votar el 21 de desembre, grans mobilitzacions per… Un moment.
Mentre ahir feia el vermut a casa la sogra, ella mateixa em va fer pensar que cada gran mobilització ho ha estat una mica menys que l’anterior i que ja fa temps que gairebé ningú no es mobilitza contra la situació que estem vivint i que és absolutament anòmala i surrealista.
És veritat que els CDR van fent accions que sovintegen i ahir mateix el Rei preparat va ser rebut entre cassolades. Però el relat de la política catalana ha deixat de ser proactiu i ha passat a ser reactiu. Estem tot el dia pendents de quina serà la propera resolució judicial, de qui, quan i amb quin motiu tornaran a fotre a la presó, de com s’investirà en Puigdemont o qui sigui que tocarà ara, quan Esquerra i Junts per Catalunya tinguin a bé de deixar de discutir i es posin a governar. Pendents de coses que res tenen a veure amb la construcció de la república o l’inici d’una nova legislatura autonòmica.
Mentre tot això no s’aclareix, el 155 passa el seu corró com si fos una piconadora, els mitjans hi suquen pa, Tabàrnia comença a muntar performances de vergonya aliena i l’Artur Mas fa entrevistes en les que afirma que tot plegat va ser mentida. Una “exageració dels fets”, va dir a RAC 1. Ah! I l’ANC, que se suma a l’autoflagel·lació incorporant una esmena a la totalitat a la seva assemblea i arribant a proposar que es voti la seva dissolució.
Què collons foteu? Què collons fotem? Per què no estem tots al carrer exigint la retirada del 155 i que es respecti el resultat de les eleccions? Per què no sortim en massa a demanar a tots els que han participat d’aquella “exageració dels fets” marxin cap a casa? Per què ja no sonen les cassoles cada dia al vespre? Per què no hi ha desenes de milers de persones camí de Madrid per blocar el Congrés fins que no s’asseguin a dialogar?
Que no era un procés empès pel poble? Per què ara mateix em sembla que el poble ha emmudit i hem permès que qui parli, siguin els tribunals de l’Estat Espanyol i jo, sincerament, n’estic fins als collons de sentir a parlar de tribunals.
