Francesc Montero: «Les cartes d’Emili Vigo ens donen un testimoni de primer ordre de com es va viure l’exili»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Francesc Montero: «Les cartes d’Emili Vigo ens donen un testimoni de primer ordre de com es va viure l’exili»
Loading
/

L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà incorporarà el fons documental d’Emili Vigo Bènia, periodista i historiador de la Bisbal d’Empordà que va tenir un paper destacat durant l’exili català com a secretari personal de Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, el filòleg i professor de la Universitat de Girona, Francesc Montero, ha explicat la trajectòria d’aquesta figura, poc coneguda actualment a la comarca, i la importància de preservar el seu llegat documental.

Nascut a la Bisbal l’any 1917, Emili Vigo es va comprometre amb els ideals republicans des de ben jove. Amb només tretze o catorze anys ja militava a les Joventuts d’Esquerra Republicana i col·laborava en diferents publicacions. Posteriorment, va marxar a Barcelona per estudiar a la universitat i va desenvolupar una trajectòria periodística en mitjans com L’Opinió.

Després de la Guerra Civil, la seva vinculació amb el republicanisme el va portar a l’exili a França. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’establir-se a Montpeller, on va començar els estudis d’Història. Durant aquesta etapa va continuar implicat en el projecte republicà i va exercir de secretari personal de Josep Irla, amb qui ja havia treballat durant la República. També va dirigir el diari La Humanitat a l’exili. El 1951 va tornar a Catalunya per l’empitjorament del seu estat de salut. Va morir l’any 1954, als 37 anys, a causa de la tuberculosi.

Un dels elements més destacats del fons documental són les prop de 160 cartes de personalitats com Josep Tarradellas, Pompeu Fabra, Josep Carner i Pau Casals. Segons Montero, aquesta correspondència permet entendre la xarxa de relacions que mantenia viu l’esperit català a França durant aquells anys. Les cartes també reflecteixen les dificultats quotidianes de l’exili, les preocupacions personals i les mostres de suport entre els seus protagonistes.

Montero atribueix l’oblit de Vigo a la seva mort prematura, a les dificultats de recuperar la documentació de l’exili i al fet que no va tenir una projecció pública tan destacada com altres personalitats de la seva època. Tot i això, considera que va ser una figura important en la connexió entre els dirigents republicans i culturals.

La donació permetrà que l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà tracti, digitalitzi i preservi els documents, a més de fer-los accessibles en línia. El fons també conté apunts i llibretes de la seva etapa universitària a Montpeller, que poden obrir noves línies de recerca. Per a Montero, aquesta incorporació és una oportunitat per recuperar una figura rellevant de la història bisbalenca i catalana i posar el seu llegat a disposició de futurs investigadors.

- Publicitat -

Més àudios