Miguel de Cervantes no va trepitjar mai l’Empordà i Don Quixot tampoc no hi va arribar. Malgrat això, l’empremta de l’escriptor i del seu personatge més universal és present en nombrosos episodis de la història cultural empordanesa. Aquesta és la premissa de Terra de quixots, el nou assaig de Joan Manuel Soldevilla, guardonat amb el Premi Carles Rahola d’assaig 2026.
En una entrevista al programa Supermatí de Ràdio Capital, Soldevilla ha explicat que el llibre recull personatges, espais i esdeveniments que evidencien la influència de l’obra cervantina al territori al llarg dels segles. «Cervantes no va trepitjar l’Empordà. El Quixot mai va arribar a l’Empordà. Però, curiosament, ens trobem que l’empremta de Cervantes i del Quixot a l’Empordà és considerable», ha destacat.
Dalí, Fages de Climent i altres quixots empordanesos
Un dels aspectes centrals de l’assaig és la relació de diversos personatges destacats de l’Empordà amb l’univers de Cervantes. Soldevilla recorda que Carles Fages de Climent va escriure la Balada del Sabater d’Ordis, un personatge que Eugeni d’Ors va qualificar com el «Quixot de l’Empordà». També destaca la figura de Lídia de Cadaqués, vinculada a Salvador Dalí i altres artistes, a qui Federico García Lorca va definir com un Quixot de la Mediterrània.
Tanmateix, un dels vincles més rellevants és el de Salvador Dalí. Segons Soldevilla, el pintor empordanès se sentia fascinat per Don Quixot pel seu caràcter visionari. Dalí va començar a representar el personatge des de ben jove i, al llarg de la seva trajectòria, va rebre diversos encàrrecs editorials per il·lustrar edicions de la novel·la. La identificació va arribar fins al punt que el pintor utilitzava habitualment un dibuix de Don Quixot, elaborat amb espirals, com a signatura artística.
L’assaig també recupera espais i episodis poc coneguts. Un dels més destacats és la biblioteca del castell de Peralada, que conserva una col·lecció privada extraordinària d’edicions del Quixot i d’obres de Cervantes, considerada per Soldevilla una de les més importants del món.
A Figueres, l’autor ha investigat l’antiga sala de festes Quijote, inaugurada durant els anys d’expansió turística. L’establiment tenia el perímetre decorat amb pintures de Joan Jover que recreaven diferents episodis de la novel·la. Segons l’escriptor, el conjunt feia aproximadament cent metres de llargada i constitueix una recreació gràfica excepcional del Quixot.
Soldevilla també explica un episodi singular de Palamós, on l’any 1979 es va instal·lar una placa que afirmava erròniament que Cervantes hi havia passat i que hi havia començat a escriure la novel·la. La placa es va retirar poc després.
De deu anys de recerca al Premi Carles Rahola
La investigació té l’origen en la trajectòria docent de Soldevilla, catedràtic de literatura a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres des de fa prop de quaranta anys. L’autor dedica cada curs aproximadament dos mesos a treballar el Quixot amb els alumnes de segon de batxillerat. Les lectures continuades de l’obra el van portar a identificar coincidències i connexions amb el territori.
Durant gairebé una dècada va anar acumulant informació, fins que una beca de recerca Barcelona Crea, dedicada a Cervantes, Barcelona i Catalunya, li va permetre estructurar el projecte i convertir-lo en un assaig. La concessió del Premi Carles Rahola va ser una sorpresa. Soldevilla reconeix que la proposta podia semblar una «quixotada», però defensa la solidesa de la investigació i el treball literari del llibre.
Un llibre que encara podria créixer
Després de presentar Terra de quixots a la Nit dels Bertrana, Figueres i Girona, l’autor es mostra satisfet amb la rebuda dels lectors. Entre les anècdotes que ha compartit destaca la trobada casual amb un lector al carrer de Sant Pau de Figueres, antigament anomenat carrer de Cervantes, a pocs metres de l’estàtua de Don Quixot de la plaça Triangular.
Soldevilla també ha avançat que no descarta ampliar l’assaig amb nous capítols. Des de la publicació, diverses persones li han fet arribar històries, records i referències sobre la presència del Quixot a l’Empordà. «Encara hi ha coses per dir de la relació de Cervantes, Quixot i Empordà», ha assegurat.
