En una entrevista al programa especial de Ràdio Capital per la TecnoFan Party de Palamós, Joan Melchor, cofundador i director d’Apertix, ha explicat com aquesta associació treballa per fer més accessible la robòtica entre els joves.
Pertics va néixer amb el nom de Robocat a partir de la iniciativa d’un grup de joves que participaven en competicions de robòtica i que van detectar una barrera important: el cost dels materials. Segons Melchor, els kits inicials d’algunes competicions podien superar els 1.000 euros, a més d’altres despeses associades.
Davant d’aquesta situació, van crear un model en què els participants poguessin utilitzar qualsevol tipus de material. La idea, explica Melchor, era que fins i tot es pogués competir amb materials reutilitzats o peces fabricades pels mateixos participants, inclosa la impressió 3D.
Una competició adaptada a diferents edats
Apertix treballa especialment amb escoles i adapta els reptes segons l’edat dels participants. Les competicions comencen habitualment a partir de cinquè de primària, tot i que algunes escoles amb més experiència han demanat començar abans.
Les categories s’estenen fins a segon d’ESO, després de tercer d’ESO fins als 18 anys, i també hi ha una categoria d’adults. Els reptes estan pensats perquè siguin accessibles per als participants que s’inicien en la robòtica, però alhora prou complexos perquè els equips amb més experiència puguin desenvolupar solucions més avançades.
Els robots han de ser completament autònoms, de manera que els participants han d’aprendre a programar-los i no simplement controlar-los a distància.
Els reptes es plantegen a partir de diferents temàtiques, sovint relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En una edició anterior, per exemple, els equips havien de treballar sobre la desforestació, transportant figures que representaven flors, arbres i animals per crear ecosistemes.
Aprendre més enllà de la tecnologia
Lladó destaca que aquestes competicions no només serveixen per desenvolupar coneixements de robòtica. El treball en equip, la gestió de la frustració i el companyerisme també formen part de l’aprenentatge.
Els robots no sempre funcionen com els equips esperen, especialment durant les competicions, i els participants han d’aprendre a gestionar aquestes situacions. També hi ha una important dimensió creativa: els robots s’han de decorar d’acord amb la temàtica de cada repte.
A més, no tots els integrants d’un equip han de tenir un perfil tècnic. Alguns poden centrar-se en la programació o la mecànica, mentre que d’altres poden assumir tasques relacionades amb la gestió del projecte, la comunicació o la recerca de finançament.
De l’electrònica als robots avançats
La passió de Joan Melchor per la tecnologia va començar des de jove, desmuntant cotxes teledirigits i experimentant amb Arduino. Progressivament, i també de manera autodidacta, va anar aprofundint en l’electrònica i la programació.
Actualment treballa també amb robots humanoides i gossos robot, una evolució que, segons explica, ha estat possible gràcies a la curiositat, l’aprenentatge i el contacte amb altres persones de la comunitat tecnològica.
Precisament, considera que trobades com la TecnoFan Party són importants perquè permeten posar en contacte persones interessades per la tecnologia i compartir coneixements i projectes.
Pel que fa al futur, Melchor apunta que la robòtica avançarà cap a sistemes cada vegada més complexos, amb tecnologies com la visió per computador. Alhora, considera que un dels reptes serà adaptar aquesta evolució als entorns educatius perquè els centres i el professorat puguin incorporar aquests nous coneixements.
