La Universitat de Girona torna a aparèixer entre les mil millors universitats del món segons el rànquing Times Higher Education, en la franja dels llocs 801 a 1.000. En una entrevista al De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona, el rector de la UdG, Josep Calbó, ha valorat positivament aquesta classificació, tot i advertir que els rànquings no són l’única manera de mesurar la qualitat d’una universitat.
«Tenir una bona universitat no depèn només del que diuen els rànquings», ha remarcat Calbó. Segons el rector, aquestes classificacions permeten disposar d’uns indicadors estandarditzats per comparar determinades característiques de les universitats, però considera que cal tenir en compte altres elements.
Calbó també ha reivindicat la importància que Catalunya disposi d’una xarxa d’universitats públiques que donin servei a tot el territori. En aquest sentit, ha destacat el paper de la UdG com a universitat de referència per a les comarques gironines i ha explicat que l’arribada d’estudiants no es limita al territori més proper.
Uns 15.000 estudiants
Actualment, la UdG té uns 15.000 estudiants, comptant els alumnes de grau, màster i doctorat, als quals cal sumar-hi més de 2.000 estudiants dels centres adscrits. Entre aquests centres hi ha l’Escola Universitària de la Salut i l’Escola Universitària de Realització Audiovisual i Multimèdia, coneguda com a ERAM.
El rector explica que els estudiants valoren especialment la proximitat entre professorat i alumnat. La dimensió de la UdG permet, segons Calbó, que molts graus tinguin grups d’uns 60 estudiants, fet que facilita una relació més directa i personalitzada. A aquesta proximitat s’hi afegeixen altres elements de l’experiència universitària, com les oportunitats de mobilitat internacional, el voluntariat, les pràctiques en empreses, la participació en associacions i les activitats esportives i culturals.
Compromís social i mediambiental
Un altre dels aspectes que el rector ha posat en valor és el compromís social i mediambiental de la UdG. La universitat gironina lidera el rànquing estatal de compromís mediambiental i social de la Fundación CYD, una classificació que analitza diferents indicadors relacionats amb aquests àmbits. Calbó recorda que la universitat fa més de 25 anys que treballa en polítiques d’ambientalització, amb mesures relacionades amb la preservació del medi ambient, la gestió dels recursos, l’energia i l’aigua, entre altres qüestions.
També destaca les polítiques vinculades al compromís social, com les campanyes per la igualtat i contra les violències masclistes i les mesures d’inclusió de la diversitat d’estudiants. Per al rector, aquest reconeixement és especialment satisfactori perquè posa en valor una feina que la UdG fa des de fa molts anys.
Una universitat connectada amb el territori
Més enllà de la formació dels estudiants, Calbó defensa que la UdG ha de continuar responent a les necessitats del territori. Això implica, segons explica, oferir formació al llarg de la vida a persones que necessiten reciclar-se o adquirir nous coneixements, especialment davant l’aparició de noves eines, tecnologies i normatives.
El rector també reivindica el paper de la universitat a l’hora d’afrontar reptes socials, econòmics, ambientals i culturals plantejats per ajuntaments, associacions i altres entitats. «La prioritat és satisfer totes les necessitats que hi ha en el territori en relació amb la universitat», afirma Calbó.
Més finançament per afrontar els reptes
Per poder ampliar aquesta tasca, el rector considera necessari disposar d’un finançament adequat per a l’educació superior. Calbó admet que actualment els recursos són «bastant justets» i reclama que les administracions prioritzin l’educació i, especialment, les universitats. Segons explica, disposar de més recursos permetria a la UdG continuar formant estudiants, ampliar la formació al llarg de la vida i donar resposta als reptes que arriben des del territori.
Per a Calbó, la Universitat de Girona ha de continuar sent una institució pròxima, connectada amb les comarques gironines i capaç d’oferir oportunitats formatives i de coneixement sense necessitat de concentrar tota l’activitat universitària a Barcelona.
