Martí Gironell presenta Malaveïna, una novel·la que posa el focus en la història dels jardins de Peralada, el coneixement ancestral de les plantes i la figura de les dones que durant generacions van conservar i transmetre remeis naturals.
En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, Gironell ha explicat que feia prop de deu anys que anava al darrere d’aquesta història. El punt de partida va ser una conversa amb Jaume Barrachina, que havia estat director del Museu del Castell de Peralada i que li va descobrir algunes curiositats sobre els jardins. L’escriptor ja coneixia aquest espai, però volia entendre per què s’havia construït i amb quina finalitat. Aquesta curiositat el va portar fins als comtes de Peralada i al projecte que van impulsar durant el segle XIX.
Els comtes, influïts pels anys que havien passat a França, van encarregar l’any 1877 el disseny dels jardins al paisatgista parisenc François Bouvier. L’espai va arribar a reunir gairebé 160 espècies diferents d’arbres, plantes i flors. La disposició dels jardins també tenia una intenció concreta. El recorregut en espiral i els canvis constants de vegetació feien que els visitants tinguessin la sensació d’endinsar-se en uns dominis molt més extensos.
De la natura a la figura de la Malaveïna
A aquesta història documental, Gironell hi incorpora la llegenda d’una dona que hauria viscut als afores de Garriguella. Els seus veïns l’anomenaven la Malaveïna perquè era esquerpa, vivia apartada i es feia de mal veure. Malgrat aquesta fama, la gent recorria a ella quan necessitava ajuda. Era una curandera o fetillera que coneixia les propietats de les plantes i sabia preparar remeis gràcies a uns coneixements transmesos de generació en generació.
Gironell uneix així dues maneres diferents d’entendre la natura: la dels jardins concebuts com una demostració d’elegància, cultura i poder, i la d’una dona que observa les plantes com una font de coneixement i de remeis.
La petjada francesa i les tensions a l’Empordà
La novel·la també incorpora el sentiment antifrancès que encara persistia en una part de la societat empordanesa després de la Guerra del Francès. Els comtes de Peralada admiraven el model cultural francès i volien traslladar-ne algunes idees a l’Empordà. Al voltant dels jardins van impulsar iniciatives educatives i culturals, entre les quals una escola per als infants de la comarca, una escola de música i propostes vinculades a les arts escèniques.
Segons explica Gironell, aquella voluntat cultural va plantar una llavor que, anys més tard, acabaria connectant amb el desenvolupament cultural de Peralada i amb el Festival Internacional de Música i Dansa.
A Malaveïna, però, l’autor introdueix també un grup de persones que interpreta aquella influència francesa com una amenaça. Aquesta resistència serveix com a contrapunt narratiu i genera un dels conflictes de la novel·la. Aquest grup veu amb recel l’afrancesament del territori i es rebel·la contra el projecte dels comtes, tot i que aquest tingui una finalitat educativa i cultural. El conflicte també posa en dificultats el comte, que ja arrossega una salut delicada.
Remeis transmesos de generació en generació
Una part important de la documentació de Gironell ha estat vinculada als usos medicinals de les plantes. En aquest àmbit, l’escriptor no només ha recorregut a fonts escrites, sinó també a persones que encara conserven coneixements tradicionals.
El llibre reflecteix precisament aquesta transmissió oral. La Malaveïna ensenya els seus coneixements a qui haurà de convertir-se en la seva successora, recordant que moltes receptes i preparacions no quedaven escrites, sinó que es transmetien directament de persona a persona. Aquest coneixement podia servir per preparar beuratges, emplastres, medicines o xarops, però també calia preservar-lo perquè, segons en quines mans, podia tenir conseqüències negatives.
L’autor reivindica també la vigència d’alguns d’aquests remeis tradicionals, com l’oli de cop, que assegura que encara utilitzen a casa seva. Per Gironell, tota aquesta documentació és essencial per donar versemblança a la ficció, però sense convertir-s’hi en esclau. L’objectiu és permetre que el lector entengui millor com pensaven, actuaven i interpretaven la natura les persones de l’època.
Tornar a Peralada amb una altra mirada
L’escriptor considera que la novel·la també pot transformar la manera com els lectors observen els jardins de Peralada. «Quan tens un coneixement més intens d’alguna cosa, fa que t’ho miris amb uns altres ulls, que ho respectis millor i fins i tot que ho puguis arribar a estimar», explica.
Per això està convençut que els qui coneguin Peralada i després llegeixin Malaveïna descobriran nous significats en els seus jardins, els arbres i la forma com es va concebre tot aquest espai.
La novel·la inicia ara el seu recorregut per les llibreries i les presentacions. Entre les primeres cites hi ha la presentació a la Llibreria 22 de Girona i una visita a Palafrugell, el 17 d’octubre, a la biblioteca.
