La crisi de l’habitatge continua generant debat i posicionaments contraposats. Amb motiu de la vaga general convocada aquest dimecres 11 de novembre, el Supermatí de Ràdio Capital ha volgut conèixer la visió de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona. El seu gerent, Miquel Costa, reconeix que existeix una greu problemàtica d’accés a l’habitatge, especialment pel que fa al lloguer, però discrepa de les mesures que s’han impulsat els darrers anys.
En l’entrevista, Costa explica que trobar un habitatge de lloguer és cada vegada més difícil i que també hi ha poca oferta de compravenda. Tanmateix, considera que les diferents normatives han anat restringint els drets dels propietaris, especialment dels petits arrendadors.
Segons les dades que exposa, el 92% dels propietaris que lloguen habitatges tenen menys de tres pisos. Per això, defensa que les regulacions haurien de centrar-se en les característiques del mercat i no tant en la classificació dels propietaris segons el nombre d’immobles que tenen. Costa considera que les mesures adoptades no han aconseguit incrementar l’oferta d’habitatges disponibles. Al contrari, assegura que han generat incertesa jurídica i han provocat que molts petits propietaris decideixin abandonar el mercat del lloguer.
Un dels exemples que posa és l’evolució dels contractes a la ciutat de Girona. Segons les dades que aporta, el nombre de contractes de lloguer signats i registrats ha disminuït un 38% des del 2021. El gerent considera que les limitacions de preus, les pròrrogues contractuals i els canvis normatius han fet que alguns propietaris prefereixin vendre els habitatges abans que tornar-los a posar en lloguer. També critica que les regulacions no tinguin prou en compte les diferències territorials.
Per a Costa, una de les claus per afrontar la crisi és oferir seguretat jurídica als propietaris i estabilitat en les normes. Considera que les regles no poden canviar constantment mentre els contractes estan vigents, perquè això genera desconfiança i desincentiva la incorporació de nous habitatges al mercat.
A més, defensa que les administracions haurien d’haver impulsat més habitatge públic durant els darrers quinze anys. Recorda que la construcció d’habitatge protegit i les fórmules de col·laboració amb cooperatives i entitats sense ànim de lucre van perdre força després de la crisi del 2008. En aquest sentit, considera que la solució passa per incrementar l’oferta d’habitatge públic i facilitar la col·laboració entre administracions i sector privat.
Finalment, Costa critica que les noves mesures fiscals no sempre incentivin els propietaris a posar els seus habitatges al mercat. Considera que cal recuperar la confiança dels petits arrendadors i establir un marc normatiu estable.
