/
RSS Feed
El surrealisme de decidir comprar un arbre ecològic, empès per les tendències actuals, les discussions sobre el nom científic de l’enciam ordinari… potser no tan encertat com altres contes però curiós, altrament. El veí pesat que sempre rondina però que, en el fons, sabem que és un tros de pa. El voler-lo mort però, de sobte, davant la possibilitat que el nostre desig s’hagi complert acoquinar-nos i sentir-nos malament per ell i convidar-lo a casa nostra perquè no està bé que ningú estigui sol per Nadal. Tot això tan de l’estil “Que bonic que és viure!” (i de fet no gaire més) és aquest conte.
