Rosa Corominas ha decidit posar punt final a una de les històries comercials més emblemàtiques de Platja d’Aro. La propietària d’El Cisne abaixa definitivament la persiana de la pastisseria després de gairebé set dècades d’activitat. La venda del local tanca una etapa personal i professional que ha marcat la seva vida i la de moltes generacions de veïns i visitants.
El negoci va obrir portes a finals dels anys cinquanta de la mà de Jordi Albertí. Poc després, Rosa Corominas va començar-hi a treballar. La relació professional es va convertir amb els anys en una història personal. Tots dos es van casar i van construir una família vinculada completament a la pastisseria.
La mort de Jordi Albertí va deixar el negoci en mans de la seva esposa. Amb el pas dels anys, els fills han optat per seguir altres camins professionals. Aquesta situació ha acabat portant Corominas a prendre la decisió de vendre el local i acomiadar-se d’un establiment que ha estat el centre de la seva vida.
El tancament també representa la desaparició d’un dels comerços més coneguts de l’avinguda de s’Agaró, considerada avui el principal eix comercial de la població. Quan El Cisne va començar l’activitat, però, la realitat era molt diferent. Segons recorda Corominas, a la vorera de davant hi havia habitatges familiars i l’entorn encara no havia esdevingut el centre comercial i turístic actual.
Amb l’arribada del gran creixement turístic de la Costa Brava durant la segona meitat del segle passat, la pastisseria va guanyar protagonisme. L’establiment es va convertir en un punt de trobada habitual per a residents, estiuejants i visitants. Els llums i la decoració van contribuir a donar-li una personalitat pròpia que molts encara recorden.
Corominas explica que algunes persones reservaven taula a la terrassa per observar l’ambient dels carrers durant les nits d’estiu. Segons relata, era habitual veure gent passejant elegantment vestida. Aquella imatge va contribuir a consolidar la fama d’un local que molts associaven als anys de màxima esplendor turística de Platja d’Aro.
Al llarg de la seva trajectòria, El Cisne també es va convertir en un espai freqüentat per artistes i persones vinculades al món cultural. Corominas conserva nombrosos records d’aquella època. Entre les anècdotes que explica hi ha les visites del pintor Salvador Dalí, una de les figures més universals de l’Empordà. També recorda el pas del cantant Manolo Escobar, que mantenia una estreta relació amb la població.
Per a la propietària, però, el valor principal del negoci no es troba en els noms coneguts que hi van passar. El record més important és la vida quotidiana compartida amb la família. Els seus tres fills van créixer entre els taulells, els forns i les taules de la pastisseria.
Corominas recorda especialment els anys en què compartia el negoci amb el seu marit. Mentre ell treballava durant la nit preparant els productes, ella s’encarregava d’obrir l’establiment al matí. Explica que sovint coincidien a l’escala de l’edifici quan un acabava la jornada i l’altra la començava. Aquell breu moment diari s’havia convertit en una rutina inseparable de la seva vida.
Ara, amb serenor, considera que ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Ho fa amb la satisfacció d’haver dedicat tota una vida a una professió que assegura haver gaudit cada dia. El tancament d’El Cisne deixa enrere un establiment històric. També posa punt final a una part de la memòria col·lectiva de Platja d’Aro.
