Platges

Aquestes mesures responen a l'increment d'afluència durant l'estiu i busquen garantir la convivència i el gaudi del litoral.

L'Associació Club Català de Naturisme lamenta l'augment de banyistes vestits en zones nudistes tradicionals i reclama respecte.

L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha emès un ban per assegurar la convivència a les platges del municipi durant l'estiu. El ban prohibeix diverses activitats a les platges, passejos marítims i camins de ronda, com jugar a pilota, utilitzar altaveus, cuinar, fer festes, portar mascotes, fumar i abocar deixalles. Les multes poden oscil·lar entre 100 € i 1.500 €.

L'oficina, ubicada a la plaça de les Escoles, operarà fins l'11 de setembre. Això permetrà alliberar efectius per reforçar la presència policial a Tamariu, augmentant la seguretat a les zones de platja.

Aquest guardó, que està reconegut a nivell internacional, s’atorga en 47 països dels cinc continents, i valora i premia la gestió ambiental, la seguretat de les zones de bany i les seves instal·lacions, la prestació òptima dels serveis i la informació i l’educació ambiental.

Les tasques a la platja d'Es Monestrí ja han acabat i ara comencen les que afecten la zona de Torre Valentina, que tenen un cost de 270.000 €finançats per l'Estat.

Concretament s'ha actuat en la platja Gran de Palamós i la de La Fosca, on s'ha restaurat la planimetria de les zones que havien quedat afectades pels temporals de la tardor i l'hivern.

Després dels temporals del passat mes de març, l'Ajuntament es fa càrrec de les actuacions a Es Monestrí, valorades en 120.000 euros. El 27 de maig començaran les obres a Torre Valentina, amb uns costos de 270.000 euros finançats per l'Estat.

Concretament, les Banderes Blaves a Catalunya s'han repartit a 27 platges de la demarcació de Girona, 20 de la de Barcelona, 22 del Penedès, 18 de la de Tarragona i 8 de la de les Terres de l'Ebre. Pel que fa als ports, n'hi ha 9 de la zona de Girona, 7 a la de Barcelona i 7 més a la de Tarragona i Terres de l'Ebre.

El 70% de les platges del Baix Empordà han patit regressió des de 1956 fins a 2019, segons l'ICGC. Aquesta tendència afecta l'ecosistema, l'economia i la protecció costanera, mentre altres comarques experimenten creixement de les seves platges.