L’1 d’abril de 2009, la Bisbal d’Empordà va posar en funcionament la nova deixalleria comarcal, situada al camí Vell de Corçà, al polígon de l’Aigüeta. L’equipament permetia recollir de manera separada residus voluminosos, aparells electrònics, materials especials i altres deixalles que no es podien dipositar als contenidors habituals. La instal·lació, de propietat municipal i gestionada pel Consell Comarcal del Baix Empordà, obria després d’anys d’espera i amb la previsió de donar servei a la Bisbal i a set municipis més de la comarca.
La necessitat de disposar d’una deixalleria adequada feia temps que era present a la ciutat. Fins aleshores, la Bisbal utilitzava una instal·lació provisional a la Font de l’Arbre i també rebia el servei de la deixalleria mòbil del Consell Comarcal. Aquests recursos permetien recollir determinats materials, però no substituïen un equipament fix amb espais diferenciats per emmagatzemar i classificar els residus.
El projecte de la nova deixalleria s’havia plantejat anys abans. El novembre de 2008, el regidor de Medi Ambient, Àngel Planas, recordava que era una qüestió pendent des de 1995. En aquell moment, les noves instal·lacions ja estaven construïdes, però encara no havien pogut entrar en funcionament perquè faltava establir el sistema de gestió.
La solució va arribar el 25 de novembre de 2008, quan el ple de l’Ajuntament va aprovar un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Empordà. L’acord establia que l’organisme comarcal assumiria la gestió de la deixalleria durant quinze anys, mentre que l’Ajuntament en mantindria la propietat. La proposta va rebre el suport d’ERC, CiU i ICV-EA.
El conveni va generar discrepàncies polítiques. L’exalcalde Ramon Romaguera, aleshores cap de l’oposició pel PSC, va qüestionar les condicions econòmiques de l’acord perquè considerava que no compensaven suficientment la inversió municipal en la construcció de l’equipament. Malgrat aquestes diferències, l’aprovació del conveni va permetre preparar l’entrada en servei de les instal·lacions.
La nova deixalleria ocupava una superfície de 1.990 metres quadrats al polígon industrial de l’Aigüeta. Disposava d’una zona amb contenidors de gran capacitat, un espai cobert per emmagatzemar objectes voluminosos, un magatzem tancat i ventilat per als residus especials i un edifici de recepció i oficines. El recinte estava preparat perquè els usuaris hi poguessin accedir amb vehicle i dipositar els materials als contenidors corresponents.
Entre els residus admesos hi havia mobles vells, electrodomèstics, ordinadors i altres aparells electrònics, fusta, ferralla, restes de poda, piles, bateries, pneumàtics, olis usats, pintures, dissolvents, fluorescents i petites quantitats de runa. La separació dels diferents materials permetia destinar-los a la reutilització, al reciclatge o al tractament especialitzat, segons les seves característiques.
L’equipament estava obert de dimarts a dissabte, de nou del matí a dos quarts de dues del migdia i de dos quarts de quatre a set de la tarda. Els particulars podien utilitzar el servei gratuïtament sempre que respectessin les quantitats màximes establertes al reglament. També s’hi admetien residus de comerços, oficines, tallers i petits negocis, amb les limitacions corresponents.
Una de les principals novetats era el caràcter comarcal de la instal·lació. Abans de l’obertura, set municipis ja havien signat convenis per utilitzar-la: Verges, Regencós, Colomers, Bellcaire d’Empordà, Vall-llobrega, Palau-sator i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Amb la Bisbal, eren vuit els municipis que inicialment disposaven del servei compartit.
La deixalleria també es convertia en la base operativa de la deixalleria mòbil del Consell Comarcal, un servei que funcionava des del 2001 i que es desplaçava periòdicament a diferents poblacions del Baix Empordà. Aquesta organització permetia compartir recursos entre municipis i facilitar la recollida selectiva de materials que requerien un tractament específic.
Per donar a conèixer el nou equipament, l’Ajuntament va distribuir més de 4.000 fullets informatius als domicilis de la Bisbal. Els documents explicaven la ubicació, els horaris d’obertura i els residus que s’hi podien portar. La campanya buscava que els veïns coneguessin el funcionament de la instal·lació des dels primers dies.
La resposta inicial es va recollir al butlletí municipal del maig de 2009, que publicava un article titulat La nova deixalleria ja marxa. Durant les primeres setmanes, l’equipament havia registrat una mitjana de 25 usuaris diaris. El 76% eren particulars, el 15% corresponia a comerços i tallers, i la resta eren serveis de les brigades municipals.
El regidor Àngel Planas va valorar positivament la posada en marxa del servei i va recordar que la deixalleria donava resposta a una necessitat de la Bisbal que venia de lluny. També va animar els ciutadans a utilitzar les instal·lacions i a aprofitar les possibilitats de reciclatge i reutilització que oferien.
Amb el pas dels anys, la deixalleria de la Bisbal va ampliar el seu àmbit territorial. El servei, que havia començat el 2009 amb vuit municipis adherits, ha arribat a donar cobertura a quinze poblacions del Baix Empordà. La instal·lació del polígon de l’Aigüeta continua formant part de la xarxa de deixalleries gestionades pel Consell Comarcal, juntament amb altres equipaments fixos i mòbils de la comarca.
Bibliografia
- VilaWeb / El Punt (26 de novembre de 2008). «La Bisbal aprova un conveni de gestió de la deixalleria a 15 anys amb el Consell Comarcal».
- VilaWeb / El Punt (31 de març de 2009). «La deixalleria de la Bisbal entrarà en funcionament aquest dimecres».
- Ajuntament de la Bisbal d’Empordà (maig de 2009). Informatiu Municipal, pàgina 10. «La nova deixalleria ja marxa».
- Butlletí Oficial de la Província de Girona (20 de maig de 2009). «Reglament d’ús i explotació de la deixalleria municipal de la Bisbal d’Empordà». BOP núm. 95, pàgines 30-35.
- Consell Comarcal del Baix Empordà. «Deixalleries». Informació de la xarxa comarcal i dels municipis als quals dona servei.
